Mahoma: l'acudit més agosarat

BarcelonaLes fotografies del director de Charlie Hebdo entre les restes carbonitzades de la redacció després de patir els estralls d'un còctel Molotov la nit anterior van fer dimecres passat la volta al món. A les mans, el dibuixant conegut com a Charb sostenia el número de la discòrdia, batejat per l'ocasió com a Charia Hebdo, una àcida visió sobre el gir islamista que ha pres la Primavera Àrab en alguns països, com Tunísia: "Mahoma, redactor en cap convidat. Cent fuetades si no et mors de riure", es llegia a la portada.

L'atac a la revista satírica francesa ha ressuscitat aquesta setmana vells fantasmes. Ja el 2005, la publicació de dotze caricatures de Mahoma al diari danès Jyllands-Posten van provocar la ira del món musulmà i violentes manifestacions davant les ambaixades del país nòrdic. El ninot més polèmic va ser el de Mahoma amb un turbant bomba. Charlie Hebdo no va dubtar aleshores a reproduir les caricatures. La revista, de perfil esquerrà, volia "riure's dels fanàtics i de la gent que per una raó o una altra vol impedir tota mena de representació i llibertat d'expressió", va argumentar un dels seus periodistes, Phillippe Lanson, en una entrevista a la Cadena SER. Altres portades han representat, per exemple, el papa Benet XVI enlairant un preservatiu al crit d'"Aquest és el meu cos".

La Gran Mesquita de París, secundada per una confederació d'organitzacions islàmiques gal·les, va portar Charlie Hebdo davant la justícia per reproduir les caricatures daneses però el diari va ser absolt. "La llibertat d'expressió i de creació artística tenen una posició de prevalença als països europeus sobre altres drets perquè es vincula a una societat democràtica", aclareix Laura Díez, professora titular de dret constitucional de la UB. Malgrat que inquietin certs sectors de la població, subratlla. L'únic límit legal és fomentar "el discurs de l'odi". És a dir, que una revista satírica o alguna altra manifestació artística incitin a la violència contra un grup de persones.

Per la via judicial, a Espanya es va ordenar el 2007 el segrest d'El Jueves per la cèlebre portada dels prínceps copulant. Albert Monteys, que llavors dirigia la revista, va concloure de l'episodi que havien fet "l'acudit adequat". Sota el seu punt de vista, "un dels principis de la nostra feina és anar tocant els límits". Amb tot, Monteys marca distàncies amb les caricatures de Mahoma. "El que ens va passar va ser una errada del sistema judicial però no vam patir per la nostra seguretat", destaca: "En aquests casos parlem de fer humor amb por. De gent incontrolada, còctels Molotov, fàtues, coses tremendes". En aquest sentit, cal recordar el paquet bomba que un grup d'ultradreta va enviar a la revista satírica El Papus el 1977, i que va matar el conserge de l'edifici.

El secretari general de l'Associació Internacional d'Història de les Religions, Tim Jensen, va ser consultat, abans de la seva difusió, pel diari danès que va publicar les caricatures de Mahoma el 2005, i va apuntar que feririen la sensibilitat de molts musulmans. En declaracions a l'ARA, Jensen assenyala: "Si tu fas caricatures un altre cop i ja tens experiències prèvies, hi ha d'haver una bona raó per fer-les. N'hi ha? No ho sé, jo sóc escèptic". Recorda que al món islàmic "no hi ha tradició satírica com a Europa, però sí la tradició que fer acudits sobre Mahoma no és divertit". Gràcies a internet, publicacions parisenques arriben a l'altra punta del món amb un sol clic. "Ara aflora més el debat entre llibertat de creació i religiosa perquè ja no hi ha fronteres", diu Díez. I afegeix: "El context és fonamental per entendre la intenció".