Maria Coma, al RAR d'aquest diumenge

L'artista, una de les veus més originals de la música catalana actual, protagonitza un suplement que ens trasllada a Berlín, a les grans llegendes del piano i als matisos del silenci

No es considera una cantautora. "Un cantautor és algú com Joan Manuel Serrat, no?" diu. Però Maria Coma tampoc se sent còmoda definint-se com una cantant. Ni una pianista o una compositora, tot i que és una mica de totes aquestes coses. Ara acaba la gira del disc Celesta (2013) -un any i mig que culminarà a L'Auditori de Barcelona el proper 23 de gener- i, si tot va bé, se'n va a Londres a desenvolupar un projecte d'art sonor. "Artista sonora" li agrada més. "Bé, potser més aviat artista musical, perquè faig música", matisa.

Maria Coma ha obert les portes del seu personalíssim món al RAR, que aquest diumenge arriba amb un número especial al voltant de la seva figura. El suplement ens traslladarà des de Berlín, ciutat en què la Maria va compondre les cançons de Celesta, fins al millor de la dansa contemporània que es podrà veure a Catalunya aquesta tardor.

D'altra banda, el RAR s'aturarà a parlar de Martha Argerich, una de les pianistes més llegendàries de l'actualitat, i de la seva tempestuosa relació amb la seva filla Stéphanie, enregistrada al documental Bloody Daughter (Maleïda filla), un dels preferits de Maria Coma. "És molt més que el documental d'una pianista. És íntim i ple de recerca de veritats", explica.

A més, el suplement reflexionarà sobre la dimensió artística del silenci i sobre la necessitat del signe de puntuació que adorna el cognom de la Maria. El joc de connexions que proposa el RAR també el farà viatjar al més nou de la moda 'tomboy'. I, finalment, a través d'una carambola cinematogràfica que la lliga a Hannibal Lecter, la revista assumirà el risc de trepitjar algun ull de poll ficant-se a la recambra dels caníbals.