#MeGustaEspaña, que divertit

Creia que la campanya #MeGustaEspaña, de La Razón , em semblaria ridícula, com passa amb tot el que és agitació i no t'interpel·la. I resulta que la trobo d'allò més divertida. Bé: el projecte no, però sí el resultat. Perquè una campanya a Twitter acaba sent de tothom menys de qui la llança. No es pot dir que se'ls hagi girat en contra, però sí que reflecteix una realitat polièdrica allunyada de la filosofia de pensament únic (agressiu) que impregna el diari dirigit pel català Francesc -com l'anomena Carles Vilarrubí a can Basté- Marhuenda. I quan una cosa té mil cares, cadascú pot llegir la que més li agradi. Això és el que han fet els impulsors de la campanya, com Pepe Bouza, que aquest diumenge ens ha plantificat un tuit amb el seu article autocelebratiu fotografiat al costat d'una canya de cervesa i unes olives. Quedem-nos amb la part positiva de les coses: la cervesa, les olives i la possibilitat de llegir els tuits que no veu Bouza i petar-te de riure. Per començar, algú ha descobert que l'usuari @megustaespana existia a Twitter des del 2009 i que el té algú que es presenta com a ésser japonès del sexe femení i, de professió, "intèrprete mèdica". La majoria de piulades són -sembla- en japonès. Només n'hi ha algunes en castellà i són del tipus " Hoy tengo clase de español, qué bién ", poc èpiques. Però més enllà d'aquesta aparent relliscada dels creadors de la campanya, el suc del guisat és en una pila de tuits fets des de l'espanyolitat i crítics amb aquesta autocomplaença. Per exemple: "Els costarà veure tuits dels que busquen si no els escriuen ells. I seran mentida, com sempre". O bé: "#MeGustaEspaña perquè la seva muralla xinesa es veu des de l'espai. És patrimoni de la humanitat, la cua de l'atur". I el millor: "Els polítics [a Espanya] són com l'àloe vera, com més els investiguen, més propietats tenen".