Mèdia 04/09/2015

Un ‘Merlí’ irònic i corrosiu ensenyarà filosofia a TV3

La sèrie, dirigida per Eduard Cortés, fa un retrat de l’adolescència

Núria Juanico
3 min
Francesc Orella interpreta un professor peculiar que capgirarà el dia a dia d’un grup d’alumnes de batxillerat.

BarcelonaA les classes de Merlí Bergeron (Francesc Orella) no fa falta portar ni bolígrafs ni llibretes. La primera recomanació que llança el professor de filosofia als seus alumnes de batxillerat és que escoltin i pensin per convertir-se en “animals racionals”. Carismàtic, seductor i amb un humor corrosiu, aquest professor és el pal de paller de la sèrie Merlí, que TV3 estrenarà el dilluns 14 de setembre en horari de prime time, després del Telenotícies vespre. L’arribada del professor a l’Institut Àngel Guimerà sacsejarà el dia a dia dels estudiants, però també el de la resta de docents que treballen amb ell.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

“El Merlí és un personatge molt calidoscòpic, que tracta els seus alumnes com a adults i que s’implica, més enllà de les classes, en els conflictes personals i familiars dels estudiants”, explica Orella. Amb uns mètodes acadèmics poc ortodoxos i que recorden la pel·lícula El club dels poetes morts, el professor deixarà enlluernats alguns dels joves, mentre que d’altres el veuran com un home estrany i esquerp. Ell mateix batejarà els seus alumnes com els peripatètics, en referència a uns filòsofs de l’escola aristotèlica que caminaven mentre reflexionaven. En aquest grup hi haurà el Pol (Carlos Cuevas), un repetidor fatxenda i popular; l’Ivan (Pau Poch), un noi que pateix agorafòbia; la Tània (Elisabet Casanovas), una estudiant entregada a les seves amistats, i el Bruno (David Solans), fill del Merlí i amb qui el professor vol recuperar la relació.

La ficció, dirigida per Eduard Cortés amb guió d’Héctor Lozano, té lloc a les aules i entre els passadissos de l’institut, però també al carrer i a les cases dels personatges. Conflictes entre pares i fills, amors no correspostos, problemes d’identitat i frustracions personals són algunes de les preocupacions que aniran emergint a mesura que avanci la sèrie. Cada capítol, de 50 minuts, ressuscitarà el pensament d’un filòsof, el llegat dels quals ajudarà els protagonistes a prendre decisions i a escollir un camí vital. De fet, una de les màximes del Merlí serà: “No vull problemes, vull solucions”. Tot i això, la seva manera de ser i la incapacitat de mossegar-se la llengua el portaran a llançar punyalades verbals contra alguns professors i a enfrontar-se amb certs companys de feina. “La vocació d’ensenyant del Merlí és real, ell és crític amb el sistema educatiu i aplica la praxi absoluta de la filosofia que ensenya”, apunta Orella.

Entre els actors que encarnen els adults de Merlí hi ha Pau Durà, que es posa a la pell del director de l’institut; Pere Ponce, que serà un mestre de literatura profundament odiat pel Merlí, i Mar del Hoyo, que interpretarà una atractiva professora d’anglès. A més, l’actriu Anna Maria Barbany tornarà a la televisió com la mare del Merlí, una estrella teatral amb un sentit de l’humor àcid. Un dels reptes de la ficció, que consta de 14 episodis, és “connectar amb un públic ampli i amb els joves”, explica el director de Televisió de Catalunya, Eugeni Sallent, que subratlla la voluntat de crear una sèrie “natural, que faci un retrat de com viuen els joves i que esquivi la carrincloneria”. Per a Eduard Cortés, Merlí és un còctel que combina “irreverència, mala llet, humanitat i tendresa” a través del protagonista. Cortés apunta que Merlí, pel seu caràcter, està allunyat de la figura de professor ideal. Rere una façana de seguretat, el professor mostra els seus defectes i embolics emocionals des d’una òptica carregada d’ironia.

Els espectadors adolescents són un tret comú que comparteixen Merlí i la sèrie Polseres vermelles, també de TV3. Ara bé, la cap de coproduccions i ficció de la cadena, Susanna Jiménez, assegura que, més enllà del públic objectiu i dels personatges joves, aquestes dues sèries no tenen “res a veure”.

stats