Mor Lolo Rico, directora de l’històric ‘La bola de cristal’
La periodista i realitzadora de TVE ha mort als 84 anys d’una parada cardíaca
BarcelonaLa realitzadora i directora del programa ‘La bola de cristal’, María Dolores Rico Oliver, ha mort aquest dissabte a Sant Sebastià a causa d’una parada cardíaca. Més coneguda com a Lolo Rico, la periodista, que tenia 84 anys, és considerada com un dels grans referents dels programes infantils i juvenils, gràcies a la seva feina a la televisió pública espanyola.
Nascuda a Madrid el 1935, Lolo Rico havia rebut molts reconeixements per ‘La bola de cristal’, un programa emès a TVE entre el 1984 i el 1988 que va saber encarnar l’edat d’or del pop espanyol i on van ser molt presents l’estètica i la música dels vuitanta. Aquest espai, que es va fer molt popular entre els adolescents de l’època, s’oferia els dissabtes al matí i va acollir molts personatges de la Movida Madrileña, així com la famosa marioneta la Bruja Avería.
El programa estava dividit en tres parts: ‘Electroduendes’, que comptava amb personatges com la Bruja Avería’, amb la veu de Matilde Conesa, la Hada Truca i la Hada Vídeo’; el ‘Librovisor’, on el programa s’acostava als més petits a través de la lectura, i ‘La cuarta parte’, secció per on van passar personatges com Alaska, Pedro Reyes, Javier Gurruchaga, Pablo Carbonell i Anabel Alonso.
La música va ser un altre dels elements més destacats del programa, que retratava amb encert la generació de l’època. La sintonia del programa, titulada ‘Abracadabra’, va ser creada per José María Cano, de Mecano, i era interpretada per Alaska. L’altra cançó mítica era ‘Vacaciones infernales’, cantada per l’actual líder de Fangoria, i ‘Los Electroduendes’, que era interpretada per les marionetes. Tot i això, la banda sonora del programa comptava amb música molt variada, com el flamenc de Pepe de Lucía i temes clàssics com ‘No se ría’ de Santiago Auserón.
Un treball reconegut
Amb el pas del temps, la feina feta per Lola Rico al capdavant del programa va ser reconeguda per diferents institucions i organismes, com la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), que li va retre un homenatge el 2003, quan es complia el vintè aniversari del programa. Aquell mateix any Lolo Rico va publicar el llibre ‘La bola de cristal’ (Plaza & Janés), moment en què la realitzadora va manifestar en una entrevista a Efe com, juntament amb alguns integrants de l’equip, estaven en desacord amb els programes de televisió que s’emetien en aquell moment. Rico defensava que es tornés a fer una "televisió ètica" que afavorís "el coneixement, la convivència, la intel·ligència creadora i la curiositat del saber". A més, argumentava que vint anys més tard ja no existia "el nivell de llibertat que es va viure en aquell moment", fet que impedia la creació de programes dirigits a joves amb les mateixes característiques que als anys 80. "En aquella època es va votar el socialisme, s’acabava de viure una transició i hi havia una aposta clara per la cultura", afirmava.
El 2011 Lolo Rico també va rebre un homenatge del ministeri de Cultura, que va reconèixer la seva trajectòria professional, creativa i artística en l’àmbit televisiu. Encara que Rico també va ser coneguda com a escriptora, sobretot per al públic infantil. Entre les seves obres destaca ‘Cartas de una madre de izquierdas a una hija de derechas’ (2004). Són moltes les persones que han enviat mostres de condol i reconeixement a la creadora d’un dels programes que han passat a formar part de la memòria de tota una generació.
