Movistar+ s'arrapa a la Policia per narrar la lluita antijihadista

Dani de la Torre dirigeix 'La unidad', un retrat realista de la lluita contra el terrorisme global

L'èxit és que no passi res. I, perquè sigui així, la lluita antiterrorista necessita combinar molts tipus d'actuacions –al carrer, a les xarxes, als despatxos– per part de perfils molt diversos, no sempre ben arrenglerats. El director Dani de la Torre es proposa mostrar com es fa front a l'amenaça jihadista des de la policia espanyola a La unidad, de Movistar+, estrenada aquest divendres. La sèrie és la mirada audioviual més rigorosa i documentada sobre els operatius que intenten evitar els atemptats.

El realisme és el principal reclam de la sèrie. De la Torre i el guionista Alberto Marini van treballar uns quants mesos amb els agents que estan a primera línia. També els actors que l'interpreten. Com ara Nathalie Poza, la protagonista, que encarna una inspectora en cap situada dins l'escalafó en la delicada posició de ser responsable dels agents sobre el terreny i alhora patir les pressions dels superiors, ja polititzats. "Em preocupava reflectir de manera veraç i honesta la seva manera de fer", explica l'actriu a l'ARA. "Perquè, tot i ser una unitat que es dedica a una cosa tan greu i extrema, no es donen gens d'importància i, en el dia a dia, treballen amb humor i naturalitat".

Per a la interpret, "el fet que els personatges que encarnes existeixin et carrega del pes de la responsabilitat, i també és molt excitant, ja que has de connectar amb la veritat de manera més fonda, sense trampes". Dani de la Torre certifica que han volgut defugir en tot moment la caricatura. La inspectora Carla, per exemple, és una dona que mana en un entorn molt masculí –s'inspira en la primera dona que va assolir un càrrec d'aquest nivell– però ho fa des de la naturalitat, sense recórrer al clixé audiovisual de la cap que calca i exagera els trets associats als homes manaires.

"Ella ha de ser pragmàtica, i no pot deixar-se vèncer per la part emocional", detalla Poza sobre la inspectora que ha encarnat. "Jo no soc així, i per això no soc policia sinó actriu. Però parlava amb ella i li preguntava dubtes a vegades massa filosòfics. Ella em tallava: «És que no tinc temps per a pensaments tan elevats!». I m'explicava que el dia a dia se la menja, per poder-se avançar als esdeveniments. De fet, molts compromisos personals acaben saltant. Quan vaig entrar a conèixer-la acabaven de desactivar una operació i portaven prop de dues setmanes sense dormir. Moltes coses no s'expliquen, esclar, perquè la gent no sortiria al carrer".

Una mirada no maniquea

Tot i que el punt de vista està situat inequívocament al costat de la policia, els creadors de la sèrie han fet un esforç important per retratar també la psicologia dels terroristes. I no hi ha cap voluntat justificadora, però sí que es busca explicar quines motivacions tenen els atacants i quins vectors del tauler global fan que alguns musulmans acabin engreixant les files del jihadisme. Per fer-ho, La unidad s'emporta de viatge l'espectador, ja que al llarg dels sis capítols de la primera temporada l'acció es mou entre Figueres, Melilla, Madrid, Síria, Tolosa, Tànger o Nigèria.

Per fer els retrats dels terroristes es va accedir a documentació interna de la policia, com ara les declaracions que feien quan els detenien. Al mateix temps, s'ha tractat la violència amb molta cura, vigilant de no fer-ne un espectacle gratuït. Això es nota especialment en una escena que reprodueix un atemptat per atropellament similar al de la Rambla, que els creadors han desplaçat a Madrid precisament per allunyar-lo dels fets reals.

Un altre dels objectius de la sèrie ha sigut fugir de la criminalització de l'islam. Per fer-ho, han mostrat com molts musulmans treballen des de l'ombra en aquesta lluita contra el terrorisme. En aquest sentit, la sèrie combina actors coneguts a Espanya –hi ha tres premis Goya: Nathalie Poza, Marian Álvarez i Luis Zahera– però també intèrprets àrabs, que parlen en la seva llengua, i també no professionals. De fet, segons revelava De la Torre, la història d'aquests actors donaria també per fer-ne una sèrie: un d'ells, per exemple, va arribar a Espanya en els baixos d'un camió.

La proximitat a la Policia Nacional, en tot cas, feia témer que es vengués una imatge dulcificada del cos, però els creadors afirmen que no han volgut de cap manera fer un espot ni un homenatge. "Ells mateixos explicaven els conflictes interns que viuen –revela Poza–. Nosaltres no volíem fer un retrat social infantil i innocent. Hi ha un personatge, per exemple, que pensa només en la seva pròpia agenda i en el seu estatus, més que en l'interès general. I està bé que s'expliqui. Que s'obri la porta. Al capdavall, ho veiem en la nostra classe política. Els de dalt tenen llums però també ombres".

Tot i que no està confirmat oficialment, els creadors no amaguen que ja estan escrivint els guions de la segona temporada, del quals no han revelat cap detall, més enllà que s'abordarà una altre aspecte ben diferent de la lluita antiterrorista.