Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Nens gasejats en portada: Què fan els diaris europeus?

El bombardeig a Síria reobre el debat sobre les imatges de víctimes menors en primera pàgina

Contràriament al que pensen alguns dels comentaristes d'aquesta secció, la part més dura del 'Pareu màquines' no és haver d'enfangar-se per llegir depèn quins diaris que menyspreen diàriament la veritat i el periodisme. En realitat, aquest exercici pot arribar a divertir-me. El que realment m'afecta és repassar mig centenar de portades europees l'endemà d'una massacre on han mort nens –els innocents entre innocents– i els diaris els mostren, ferits o morts, en primera pàgina. Hi ha aquell tòpic que diu que l'exposició continuada a imatges violentes insensibilitza. Doncs bé, el que puc afirmar sense por d'equivocar-me és que aquesta teoria, amb mi, no funciona.

Matí de ràbia, doncs, pel bombardeig químic a Síria, i reactivació de l' etern debat sobre mostrar víctimes menors en portada. És la tensió entre l'obligació d'explicar el que passa, obligats per la nostra funció periodística, i l'explotació del dolor per tal de vendre diaris. Entre la sensibilització i la protecció de la intimitat d'aquests nens. (El meu parer particular és que les portades, que poden ser vistes per menors inadvertidament, haurien de tenir un plus de prudència, però cada cas és diferent). En tot cas, per si serveix al debat, una breu repassada de què fan els diferents països europeus, en un dia com avui. A Alemanya només veig les imatges més bèsties a la portada del popular 'Bild'. Bèlgica sí que les mostra, i també Irlanda, Itàlia, Holanda, Suècia, el Regne Unit i Polònia. França, en canvi, no (però és cert que allà són en plenes presidencials). També Grècia, Portugal i Suïssa les eviten. A Espanya i a Catalunya, la majoria dels diaris les mostren.

Diria, tanmateix, que la tendència serà anar-les reservant per a l'interior. Detecto una pressió creixent per part dels lectors en aquest sentit. De moment, però, ho poso només com a intuïció.

Postveritat

Més continguts de

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT