El ‘paquete’: el Netflix analògic cubà
Els habitants de l’illa se sumen al fenomen global de les sèries tot i les limitacions d’internet al seu país
Cuba“Ah, veniu d’Espanya. Quina gràcia, parleu igual que a la sèrie ' La que se avecina'. Em pixo amb l’Amador”. La frase resumeix una situació habitual per a qui visita Cuba per primera vegada, que sol quedar al·lucinat de saber que els cubans miren sèries de televisió que creia que només es consumien a l’estat espanyol. I encara més si això passa en un país on per connectar-se a internet cal comprar una targeta que dona dret a una hora amb una velocitat depriment, cosa que impedeix el consum a la xarxa.
Per fer front a aquestes mancances, pels carrers del país va aparèixer fa uns anys el 'paquete', una mena de Netflix analògic i al·legal, que renova setmanalment els seus continguts. El seu funcionament és simple: els anomenats paqueteros -més o menys n’hi ha un per barri o zona- anuncien que ja han arribat les novetats al carrer i els clients van a casa seva per copiar-s’ho amb una memòria externa. El preu varia segons el que s’agafi. Si s’opta pel 'paquete' sencer, equivalent a un terabyte, costa al voltant de tres dòlars, depenent del barri. Si es compra l’últim capítol de ' Joc de trons' o de qualsevol sèrie, costa 10 cèntims, igual que les pel·lícules. Depenent del 'paquetero', el cost d’una temporada pot estar tancat.
Però què s’hi troba exactament en aquest Netflix analògic fonamental per als cubans? “Varia molt en funció de cada venedor, ja que es tracta d’un servei no centralitzat”, malgrat que hi ha novetats i no només sèries i pel·lícules. També s’hi pot trobar partits de futbol, revistes, pornografia, vídeos virals de YouTube, mems i anuncis de restaurants o negocis privats. Ens ho explica el Loren des d’una petita habitació plena de cables, pantalles i plaques base d’ordinador amb un matalàs a terra, on els veïns del Vedado passen a buscar les seves sèries i pel·lícules preferides. Es veu que és una persona molt sol·licitada, perquè és difícil parlar amb ell més de cinc minuts seguits sense que li truqui al mòbil algun client que té una petició o demanda.
A més de 'La que se avecina', un dels productes amb més demanda, els cubans senten predilecció per les pel·lícules de la Marvel. “Quan m’arriben aquestes còpies, és una bogeria”, explica el Yoandris. De productes espanyols encara demanen 'Física o química', Águila Roja, 'Fariña' i 'El Barco'. A l’entrada de casa seva -on també té el negoci al·legal- hi ha un cartell on deixa clar l’horari d’atenció i demana que no se’l molesti fora d’hora. “Era una falta de respecte. La gent venia a qualsevol hora sense tenir en compte que un té una família amb nens. Podia ser al llit i sentir com trucaven a la porta. Quina ansietat”, explica.
Des d’algunes instàncies governamentals el 'paquete' va ser percebut com l’entrada de propaganda estrangera i en criticaven el consum. Amb el temps n’han anat tolerant l’existència perquè van ocupar-se d’impedir que es distribuïssin continguts relacionats amb la política cubana o textos ideològics contraris a la Revolució. “I tampoc es pot vendre cinema cubà”, afegeix el Loren. “Ens deixen piratejar coses del món sencer menys de la indústria nacional”, explica rient.
“Tu no et preocupis d’on ho aconsegueixo, només de si ja ho tinc”, respon el Loren quan se li demana l’origen dels seus productes. Tot i l’evasiva resposta, es tracta d’un secret conegut per tothom a l’illa. Els cubans que treballen en empreses estatals importants, que tenen connexió ràpida a internet, aprofiten la jornada laboral per baixar-se contingut audiovisual que després distribueixen als paqueteros de manera discreta. La xarxa del país no té cap mena de filtre contra la pirateria. Amb una bona connexió és més fàcil aconseguir una pel·lícula que no pas entrar en segons quin mitjà de comunicació contrari al govern.
Quan va aparèixer el paquete va haver-hi un boom del tema, amb paqueteros per tot arreu. Cadascun s’havia de preocupar d’obtenir les seves còpies i preparar la seva oferta. Amb el temps, una gran quantitat han desaparegut i només han sobreviscut els que apostaven per alguna filosofia de negoci. El Yoandris aposta per la immediatesa i se centra a aconseguir estrenes encara que la còpia sigui de mala qualitat. El Loren, en canvi, només ven contingut “en HD” i en versió original, encara que trigui a arribar-li. “Per a la de Han Solo espera’t un mes”, li diu a un client que pregunta. També aprofita la seva gran biblioteca per acumular pel·lícules i sèries de totes les èpoques. “I si no la tinc, l’aconsegueixo en uns dies. Això sí, és a dòlar la pel·li, en aquest cas”. Un altre concepte és el d’incloure especials en el 'paquete'. És el que fa el Vladimir, que, a part de les novetats bàsiques de cada setmana, inclou carpetes especialitzades per temes o per actors: “Especial Di Caprio amb totes les seves pel·lícules, Oscars amb les últimes guanyadores, ciència-ficció... el que em passi pel cap”.
El paquete és un exemple que demostra que el fenomen global de les sèries dels últims anys va molt més enllà de plataformes com Netflix, HBO, Amazon o Movistar+.
