Netflix sucumbeix a la censura

La plataforma ha explicat que en els últims cinc anys ha retirat nou pel·lícules per pressions

Ser un servei d'abast mundial té l’avantatge de poder acumular una gran quantitat de subscriptors però l’inconvenient d’haver d’afrontar prejudicis culturals de tota mena. Actualment Netflix té 167 milions de subscriptors arreu del món, però no tots tenen accés a les mateixes ficcions. La plataforma reconeixia recentment en el seu informe Environmental social governance que des que va començar a operar mundialment ha accedit a retirar fins a nou pel·lícules per pressions de diferents governs o institucions.

A l’informe, Netflix esquiva la paraula censura i llista el fet d’accedir a les peticions de determinats governs com una causa més –com podrien ser els drets d'emissió– per la qual el seu catàleg pot variar de país a país. Un dels casos més polèmics i coneguts va tenir lloc el 2018 quan Netflix es va plegar a les demandes del govern de l’Aràbia Saudita i va retirar un dels capítols de la sèrie Patriot act, de l’humorista i comentarista polític Hasan Minhaj. L’informe de Netflix especifica que van rebre una petició per escrit per part de la comissió saudita de Comunicació i Tecnologia de la Informació en què es demanava que el capítol titulat Aràbia Saudita desaparegués del catàleg que la plataforma ofereix el país, però no detalla els motius que es van donar des del govern. L'episodi, que examina la relació entre els Estats Units i l'Aràbia Saudita, posa èmfasi en l’assassinat del periodista del Washington Post Jamal Khashoggi i en la possible participació del príncep Mohamed bin Salman, un fet que el règim saudita sempre ha negat. Segons el New York Times, la petició incloïa com a argument l'article 6 de la llei saudita contra el cibercrim, que prohibeix "la producció, la preparació, la transmissió o l'emmagatzematge de material que afecti l'ordre públic, els valors religiosos, la moral pública i la privadesa" a internet. L'organització internacional Committee to Protect Journalists, que posiciona l'Aràbia Saudita com el quart país del món amb més censura, assenyala que aquesta llei és, a la pràctica, una eina que permet al govern del país fer desaparèixer qualsevol discurs de les xarxes. 

Singapur, el país líder

Amb tot, l'Aràbia Saudita no és el país que més vegades ha pressionat Netflix per retirar material de la plataforma. Aquest dubtós honor se l'endú Singapur, que ha aconseguit que el servei de streaming elimini cinc pel·lícules. L'any 2018 l'autoritat per al desenvolupament dels mitjans, Infocomm, va demanar que s'eliminessin del catàleg tres produccions, totes centrades o relacionades amb el consum de marihuana:  Cooking on high –un talent en què els participants cuinen plats amb marihuana com a principal ingredient–,  The legend of 420 –sobre la seva despenalització als Estats Units– i Disjointed –comèdia sobre l'encarregada d'un dispensari de marihuana–. Singapur és un dels països del món amb una legislació més dura contra el consum i tràfic d'aquesta substància: el tràfic de 500 grams de cànnabis pot suposar una condemna de pena de mort i la possessió o consum està penada amb 10 anys de presó i una possible multa de 20.000 dòlars.  

El govern de Singapur ha exercit la seva pressió dues vegades més per censurar continguts de Netflix. El 2019 va aconseguir que el servei eliminés del seu catàleg L'última temptació de Crist, una pel·lícula que està prohibida al país. No és l'únic contingut de temàtica religiosa que han censurat: aquest any ha pressionat per fer desaparèixer The last hangover, un programa especial de comèdia brasilera ambientat en l'endemà del Sant Sopar en què els apòstols es desperten amb una gran ressaca i han de recordar què va passar durant la nit per trobar Jesucrist, que ha desaparegut. 

Segons l'informe de Netflix, la primera vegada que va rebre una petició formal per retirar una producció va ser l'any 2015, i va arribar per part del New Zealand Film and Video Labeling Body. En aquest cas es va exigir, i es va aconseguir, que es retirés la pel·lícula The bridge, que al país està considerada com a "ofensiva". Les altres dues produccions que han estat censurades per Netflix al llarg dels últims deu anys són el clàssic de Stanley Kubrick La chaqueta metálica, que no està disponible per als espectadors del Vietnam, i La nit dels morts vivents a Alemanya. 

La retirada d'una ficció és la màxima expressió de la censura, però també es pot manifestar d'altres maneres. A finals del 2019 els usuaris mexicans de Netflix es van queixar que l'última temporada de Rick y Morty en la seva versió llatina amagava totes les paraulotes utilitzant xiulets. A Turquia el tràiler d' El Camino, la pel·lícula de Breaking bad, també es va veure amb modificacions. Aquests casos, però, no apareixen en l'informe de Netflix, que ha assegurat que a partir d'ara informarà anualment sobre qualsevol incident que afecti el seu catàleg. 

Una problemàtica que afecta altres plataformes

Tot i que Netflix és la primera plataforma que ha reconegut que ha retirat productes per pressions, no és l'únic servei de streaming que pateix l'afany censor d'alguns governs. Apple TV+ ho ha experimentat recentment amb Little America, una sèrie centrada en històries d'immigració. Segons va denunciar el guionista Amrou Al-Kadhi, deu països àrabs i Rússia han prohibit el vuitè episodi, que explica la història del Rafiq, un sirià homosexual que demana asil als Estats Units.