El 'New York Times' es dessagna per la secció d'Opinió

BarcelonaLa ferida oberta a la secció d'Opinió del New York Times continua sagnant. Després que James Bennet dimitís per l'enrenou causat perquè una columna publicada al diari reclamava la intervenció de l'exèrcit per sufocar les protestes racials, ara és una de les periodistes més brillants d'aquesta àrea, Bari Weiss, qui ha decidit abandonar el diari amb més prestigi internacional. En una carta d'imprescindible lectura, cita com a motius el "bullying" que li feien companys de feina i "un entorn de treball antiliberal". L'editora explica que quan la van fitxar, tres anys enrere, la missió semblava clara: portar veus noves al rotatiu, que havia demostrat que vivia desconnectat del país en haver sigut incapaç d'anticipar la victòria de Trump. És a dir, assegurar-se que els assumptes que trenaven la conversa pública de la societat americana quedaven reflectits al paper, a través de veus divergents. Però segons denuncia Weiss a la carta, hi ha un consens a la premsa –i al Times– segons el qual "la veritat ja no és un procés de descoberta col·lectiva, sinó una ortodòxia que uns pocs il·luminats coneixen i que tenen com a deure traslladar a la resta del món". Encara és més dura quan afirma: "Twitter no apareix a la manxeta del New York Times, però Twitter s'ha convertit en el director que té l'última paraula".

Ah, la bombolla de Twitter. No és la realitat però, per algun curiós motiu que té a veure amb la pressió decibèlica, als periodistes ens costa molt no ballar al ritme de la seva música infernal. La desinformació dels populismes de dreta ha topat amb una reacció de certa esquerra molt dogmàtica i igualment polaritzant. La principal coseqüència d'aquest atrinxerament és l'empobriment del debat o, fins i tot, la negació de la seva possibilitat. Diria, però, que la cultura de la cancel·lació ja ha topat amb els seus límits.