Ni un ral sobre la taula

Ja coneix la dita: no són els grans que es mengen als petits sinó els ràpids que es mengen als lents. Mark Thompson, director del New York Times , ho ha entès a la primera i ha fet un pla perquè no li treguin el pa del cistell: no deixar ni un ral sobre la taula. És a dir, reduir la gratuïtat a la web oferint un catàleg d'opcions de pagament per continguts a l'abast de qualsevol butxaca, arreu del món. Després de l'estiu, el diari llançarà tres línies d'abonaments. N'hi faig un resum. La primera és una modalitat o modalitats de subscripció low cost -menys de deu dòlars al mes- que donaran accés a un resum de notícies bàsic més o menys personalitzable. La segona, una altra fórmula de subscripció barata però limitada a continguts específics, com ara política, tecnologia, opinió o arts. La tercera, una extensió de les actuals subscripcions que, per un suplement en el preu regular d'abonament, donarà accés a esdeveniments organitzats pel Times o ampliar les subscripcions a altres persones. Dit d'una altra manera: el diari no vol que ningú que ho vulgui es quedi sense llegir, veure o escoltar el Times perquè li sembla car (una subscripció completa, paper més un dispositiu digital, costa avui prop de 700 dòlars a l'any, una pasta). Oi que sembla elemental? Doncs no ho deu ser tant si resulta que de fa mesos fan centenars de tests amb prop de 150 combinacions diferents de continguts de pagament. Arribats en aquest punt, la meva proposta als diaris catalans és aquesta: per què no s'apleguen tots per pagar una recerca de mercat? El coneixement de l'audiència que en resultaria el traduiria cada marca en els productes i ofertes que més li abellissin. Perquè és en el producte que cal competir i no en el coneixement del mercat, que és una commodity , especialment si el país és petit. Aquesta iniciativa els generaria estalvis via economia d'escala i els defensaria millor de les noves iniciatives digitals, més ràpides i agosarades, que se'ls poden acabar menjant de viu en viu.

Més continguts de