No repetiràs, duplicaràs, redundaràs, reincidiràs ni reiteraràs
BarcelonaÉs un equilibri difícil. D'una banda, els periodistes intentem evitar les repeticions, per allò d'enriquir la prosa i evitar que es faci feixuga llegint una vegada i una altra les mateixes paraules. Però, de l'altra, buscar el cinquè sinònim de cada terme clau acaba estrafent les frases. És allò que hem vist molts cops, en una peça que recull diferents declaracions d'un mateix personatge. Al primer paràgraf hi llegim: "Blablablà", explica en Tal. I, a partir d'aquí, assistim a la desfilada de (falsos) equivalents: que si detalla, que si exposa, que si argüeix, i acabem veient com el pobre home elucida, etziba, elucubra i, àdhuc, postil·la.
Quim Monzó compartia l'altre dia a les xarxes la descoberta del compte @secondmentions. És una recopilació de les giragonses que fan els periodistes per no 'reiterar-se'. (Sí, anava a escriure repetir, però no volia repetir 'repetir' perquè prefereixo que repetir sigui un recurs estilístic, com en aquesta repetitiva frase. Dit això, hi ha escriptors com Thomas Bernhard, David Markson o Alain Robbe-Grillet que han tret molt de suc de les repeticions). En fi, que gràcies a aquest compte de Twitter podem veure com hi ha camarades que, per no tornar a posar Bob Esponja al segon paràgraf, s'hi han referit amb la recargolada fórmula "el porós, groguenc i absorbent heroi". Que les pastanagues han passat a ser "les populars hortalisses taronges", que Clinton ha estat substituït per "l'expresident amant de les becàries" i que no cal cansar el lector repetint "totxo", ja que podem escriure "les ubiqües peces de construcció rectangulars". Ah, i les aranyes són "amenaces octòpodes".
Per sort, els diaris tenen correctors no només per esmenar faltes: són també els que vigilen que, per no repetir 'diccionari de sinònims', no acabem escrivint 'llibre amb compilació de paraules d'idèntic significat'.
