Mèdia 13/01/2015

‘No serà fàcil’, un programa sobre els petits i grans problemes vitals

Roger de Gràcia condueix aquest nou format que TV3 estrena demà

Albert Castellví Roca
3 min
‘No serà fàcil’, un programa sobre els petits i grans problemes vitals

BarcelonaAl llarg de la vida qualsevol persona ha d’afrontar moments complicats: un examen clau per aconseguir la feina somiada, el naixement d’un fill, la jubilació, la preparació per a la mort... Són situacions que generen dubtes, incerteses i emocions fortes i que cadascú intenta superar com pot, perquè ningú sap del cert quina és la millor manera d’enfrontar-s’hi. Roger de Gràcia, tampoc.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

“La vida ve sense manual d’instruccions”, deia ahir el cap de documentals i nous formats de TV3, Miquel Garcia, durant la presentació de No serà fàcil, el nou programa que la cadena pública estrena demà (22.40) i que es fixa justament en aquests moments complexos de la vida. Però l’espai no pretén ser aquest manual, sinó, més aviat, constatar la seva inexistència. Per això, Garcia insisteix que De Gràcia, que condueix el programa, no es dedica a oferir “solucions i receptes” sinó simplement a “acompanyar” els protagonistes dels capítols mentre superen aquests episodis vitals. “Hem deixat parlar la gent. M’he dedicat més a escoltar que a parlar”, explica el presentador.

De totes maneres, Garcia deixa clar que el programa no parla només dels “grans problemes” de la vida, sinó també dels “petits”, i el director de l’espai, Pol Izquierdo, subratlla que No serà fàcil no busca un to “molt transcendent”. “Parlem de la vida, de les emocions, i les emocions fan plorar, però també fan riure”, remarca Izquierdo, i afegeix que el No serà fàcil del títol porta implícit un “però ens en sortirem” que tenyeix amb un cert optimisme la majoria de les històries.

El programa consta de 13 capítols de 40 minuts, cadascun dels quals centrat en una temàtica concreta, que es visualitza a través d’una o diverses històries personals, majoritàriament protagonitzades per gent anònima. De fet, una de les particularitats de l’espai és que els episodis no tenen una estructura fixa, cosa que es fa especialment evident en el primer capítol, que no té res a veure amb els que vindran al darrere.

En aquesta primera entrega, que serveix de pròleg, Roger de Gràcia comparteix una sobretaula amb cinc personatges coneguts que ronden la cinquantena -Queco Novell, Albert Om, Sílvia Soler, Oriol Grau i Fermí Fernàndez- que reflexionen sobre la crisi dels 50 i els canvis vitals que suposa arribar a aquesta edat. Es tracta d’una conversa distesa, que ja anticipa el to positiu del programa i que posa sobre la taula molts dels temes que es desenvoluparan en els capítols posteriors.

Silencis i mirades

En consonància amb el títol del programa, Roger de Gràcia assegura que aquest format és “el més difícil” que ha presentat fins ara, i Izquierdo admet que hi ha hagut “moltes dificultats” que han fet que el rodatge s’allargués durant un any. D’entrada, ha calgut buscar “gent que no vol sortir a la tele” i guanyar-se la seva confiança perquè finalment acceptessin “el repte d’explicar coses difícils d’explicar”.

Però més enllà d’això, l’espai ha volgut definir un estil més proper al documental que al reportatge. “Estem acostumats a veure programes que porten l’espectador agafat de la mà. Nosaltres no hem volgut explicar-ho tot des del principi, sinó deixar parlar els personatges, deixar-los pensar, fixar-nos en els silencis, les mirades, els rostres”, explica el director. I afegeix: “Vivim el moment des de l’observació. El Roger verbalitza les preguntes que es fa en observar les situacions”.

El presentador explica que el programa li ha permès viure “situacions emocionalment molt potents”, com ara el moment en què una dona sorda de naixement hi sent per primera vegada o el primer cop que un pres surt de la presó gràcies a un permís. Però una de les històries més impactants és la de la Dolors, una dona que sap que li queden pocs mesos de vida i que comparteix amb el presentador -i amb els espectadors- la seva manera d’afrontar la mort.

stats