Mitjans públics
Mèdia 28/07/2017

Només el consens de tres partits i 90 diputats permetrà nomenar consellers a la CCMA

Unanimitat dels partits en la fórmula, però falta resoldre si hi haurà 5, 6 o 7 cadires a l'òrgan de gestió

àlex Gutiérrez
3 min
D'esquerra a dreta, Xavier Guitart, Brauli Duart, Núria Llorach i Armand Querol, ahir al Parlament.

BarcelonaEl consens serà necessari per nomenar nous consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Així ho han acordat tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, que avui han signat el dictamen de la ponència de la llei de l'audiovisual, després de quatre mesos de treball. Els nous màxims gestors de la radiotelevisió pública catalana hauran de ser nomenats per una majoria de dos terços de diputats procedents d'almenys tres grups.

Falta per decidir, però, de quantes cadires constarà el Consell de Govern de la CCMA. Com que la intenció dels promotors de la llei era tirar-la endavant aconseguint sumar-hi la resta de partits, han optat per deixar oberta aquesta qüestió, tot i que el dictamen sí que indica que el nombre d'integrants de l'òrgan de direcció ha d'estar entre els 5 i els 7. Una de les variables que falta per discutir –cosa que es farà durant la tramitació de la llei, en la fase d'esmenes– és si s'incorpora a l'òrgan algun representant dels treballadors. La CCMA té una plataforma anomenada de cogestió que defensa un model similar a l'alemany, on els treballadors estan integrats en la presa de decisions ja des del consell d'administració. Els partits d'esquerres són els que han mostrat més suport a una fórmula que incorpori algun representant de la plantilla.

El dictamen aprovat avui correspon només a la part de governança de la Corporació. El fet d'haver aconseguit la unanimitat permet, per tant, saltar-se el tràmit d'esmenes a la totalitat. A partir d'aquí, quan comenci el nou curs parlamentari caldrà debatre les esmenes parcials. La intenció és tenir resolta aquesta part a finals de desembre. Mentrestant, s'ha deixat també a banda –per fer-ne un procediment segregat– la discussió sobre quin model ha d'assumir l'ens en una era eminentment digital, en un entorn radicalment diferent de quan va ser creat l'any 1983.

Aquesta fragmentació de la llei provoca que la ponència no es dissolgui i treballi, en paral·lel, els aspectes relatius a dimensió de la Corporació, els mitjans, el model de finançament i similars. Els aspectes de governança afecten també el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC): els seus membres necessitaran també l'aval de 90 diputats de tres grups parlamentaris diferents.

Renovació a la vista

Tot i que la fase d'esmenes permetria debatre la continuïtat dels actuals membres del Consell de Govern –la norma actual dictamina que no poden repetir un cop caduqui el seu mandat el març del 2018–, el cert és que políticament és molt més probable la renovació total de l'òrgan de comandament de la Corporació.

En tot cas, la llei no resol un aspecte de governança clau: com queda el repartiment de poder entre el Consell de Govern de la CCMA i els directors dels mitjans. Una prova d'aquesta tensió s'ha pogut veure aquesta setmana a Catalunya Ràdio. El Consell de Govern –amb majoria de membres proposats per l'antiga Convergència– ha blocat el fitxatge de Cristina Puig per a Catalunya Ràdio, tal com pretenia el director de l'emissora, Saül Gordillo, proposat per ERC. Els últims anys hi ha hagut un desplaçament de poder des dels directors de mitjans fins a la cúpula corporativa. En aquest sentit, recentment s'ha nomenat un director d'Esports que té el mateix rang a l'organigrama que els directors dels mitjans. I la intenció de l'actual Consell de Govern –que ha arguït la necessitat de fer convergir la televisió, la ràdio i els mitjans digitals– és que hi hagi també un director d'Informatius i un de Continguts del mateix nivell, cosa que deixaria la figura del director de TV3 o Catalunya Ràdio amb un poder molt minvat.

stats