Només la premsa catalana valida el diàleg

BarcelonaDurant una època, quan 'La Vanguardia' entrevistava algú no el deixava anar fins que la persona en qüestió pronunciava la paraula "diàleg", que automàticament passava a formar part del titular. Cada cop que veia una entrevista amb "diàleg" al titular m'imaginava el pobre infeliç parlant hores i hores sense acabar d'entendre per què el periodista no apagava la gravadora. I consti que no veig cap sortida al conflicte català que es pugui implantar sense diàleg. L'únic que passa és que, a còpia d'invocar-lo només com a cortesia formal –¿qui pot posicionar-se en contra de parlar per mirar d'entendre's?– la paraula s'ha anat buidant de contingut. Cal revertir-ho i ara, aparentment, s'ha obert una porta per fer-ho.

Rajoy ha accedit a reunir-se amb el nou president de la Generalitat. Pot ser una mera formalitat o l'inici d'algun tipus de negociació que s'hauria de poder explorar sense renunciar a res. El que queda clar és que els mitjans encaren aquesta trobada des de perspectives ben diferents. Quan l'atiplat monclovita va anunciar la seva predisposició a la trobada, els quatre diaris catalans ho van avalar a les portades. Alguns, com 'El Punt Avui', atorgaven la iniciativa a Torra. D'altres, com l'ARA i 'El Periódico' concedien a Rajoy el gest inicial. 'La Vanguardia', amb l'expertesa habitual a l'hora de navegar entre dues aigües, els posava al mateix nivell. Però arreu era el titular principal.

I a Madrid? A 'El País' era només el tercer subtítol de la peça principal, que parlava d'aplicar un 155 més dur "si és necessari". A 'El Mundo' també era l'últim subtítol. I a les portades de 'La Razón' i l''Abc' ni tan sols hi apareix. És a dir, que a Madrid el diàleg, per dir-ho en castís, 'se la trae al pairo'. Acabo amb un vaticini: la premsa ciutadanòfila acabarà fent-li pagar a Rajoy el preu polític de reunir-se amb sediciosos. Piromania periodística.