Núria Llorach, al seu despatx de la CCMA.

ENTREVISTA

Núria Llorach: "O bloquegem el finançament de la CCMA per posicionar-nos en el digital, o morirem"

La presidenta en funcions de l'ens creu que calen 41 milions més per recuperar la iniciativa

Núria Llorach, al seu despatx de la CCMA. / MANOLO GARCÍA

Després de retards i penalitats, els partits polítics van tirar endavant finalment la reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ha de permetre la renovació del consell de govern de l'ens, on tots els consellers hi són amb mandats ja exhaurits. Però l'anunci d'eleccions sense data fa que aquesta renovació sigui poc probable abans de tornar a passar per les urnes. Núria Llorach, que va assumir les funcions de presidenta l'any 2016, concedeix la seva primera entrevista per defensar la seva gestió al capdavant de l'ens i, per primer cop, concretar quants diners més d'aportació necessiten TV3 i Catalunya Ràdio per poder operar amb normalitat.  

La seva presidència ha sigut sobrevinguda –per malaltia del seu predecessor, Brauli Duart– i s'ha allargat en el temps perquè els mandats del consellers estan exhaurits però no hi ha manera que els partits pactin la renovació del consell. ¿Aquesta interinitat com ha afectat la presa de decisions estratègiques i de llarg termini a la Corporació?
No ha afectat, perquè hem continuat treballant amb ganes de tirar endavant els projectes. És cert que la provisionalitat ja fa gairebé quatre anys que dura. Ara bé, quan veus que el Parlament de Catalunya té la llei aprovada però no l'executen... tu et planteges que la casa sí que necessita avançar. Al capdavall, és l'empresa de comunicació d'abast català més important.

Des del 2009 que la televisió i la ràdio treballen sense un contracte-programa que els doni estabilitat. S'han fet dos intents, però un no va arribar a bon port per la conflictivitat amb l'IVA i el segon perquè hi va haver eleccions. A la tercera anirà la vençuda?
Fa set o vuit mesos vam engegar el procés per dotar la Corporació d'un contracte-programa per als anys 2020-2023. És imprescindible tenir-lo. O bloquegem el finançament de la Corporació per posicionar-nos en l'àmbit digital, o morirem. Som els primers en el consum digital, però s'han de fer inversions. El necessitem també per seguir actuant molt més intensament en l'àmbit infantil. Aquesta casa ha de treballar amb objectius a quatre anys i, per tant, pressupostos a quatre anys. I deixi'm destacar que és un document que hem preparat de baix cap a dalt, amb la participació de totes les àrees de la casa i consultes amb els comitès d'empresa i els consells professionals, en un procés que ha encapçalat la consellera Rita Marzoa.

I què hi diu, el Govern, de les seves pretensions?
El Govern té el document de forma oficiosa, no de forma oficial. Vam fer una primera reunió per presentar els eixos i objectius i també quin finançament requeríem perquè aquesta casa seguís sent líder, i no parlo només en termes d'audiència. Però és que en deu anys hem perdut un 35% del pressupost. L'aportació pública el 2010 era de 334 milions i l'avantprojecte que es va entrar la setmana passada al Parlament és de 240 milions. Cal replantejar-se quina ha de ser l'aportació pública del Govern al sistema públic audiovisual català.

"No hi ha cap persona dels 2.300 treballadors que pugui dir que té mitja hora lliure"

Fins ara, s'ha evitat explicitar quants diners considera la Corporació que necessita per funcionar raonablement i no només a partir de mínims.
Miri, l'avantprojecte de pressupost que havia plantejat la Corporació al setembre, austerament i comptant només l'imprescindible, preveia 251 milions d'aportació pública. Al desembre, ens van comunicar que no podia ser i que es quedaria en 240 milions. Tota la projecció la basàvem en 251 milions i ara l'hem de projectar amb 240. Davant d'aquesta situació, i com que tenim uns professionals boníssims, el que hem fet és internalitzar. L'eficiència del 2010 al 2020 s'ha multiplicat per molt, fins al punt que crec que no hi ha cap persona dels 2.300 treballadors que pugui dir que té mitja hora lliure. Però nosaltres hem de ser motor també de la indústria, així que cal incentivar el cinema i la producció de sèries. Si no invertim en producte audiovisual, la indústria d'aquest país morirà. Abans teníem tres sèries per temporada i en aquesta només n'haurem pogut tenir una. Amb aquests 240 milions no en tenim prou.

De fet, tot i que guanyin 9 milions d'aportació respecte a l'any passat, han de cobrir la caiguda sostinguda que acusa la publicitat en els últims anys i l'augment dels costos de personal derivats del retorn de la paga extra del 2013 i de diferents increments salarials.
Sí, això és així.

El que queda...
...és molt poc. Alguna cosa cosa podrem fer, però ben poca.

I si diu que l'equip ja està optimitzat...
Marge per invertir en compres, no el tindrem. D'aquí la importància del contracte-programa.

Què permetria?
Diners per a la ficció. No només per afermar el lideratge: també per poder oferir obres de proximitat. La gent les identifica com a pròpies, aquestes sèries, també perquè les té en català. Volem fer dues sèries més i cadascuna costa uns 2,6 milions. Això mantenint els preus que paguem des de fa anys. I el sector necessita actualitzar els preus, perquè els costos s'han anat incrementant. I el contracte-programa també permetria treballar molt millor per al públic infantil. Si no treballem el big data per poder-los oferir aquells productes que ara mateix volen, en les finestres que volen, quedarem a la cua.

De fet, dels quatre canals infantils, el Super3 ja és l'últim. Al gener, va quedar per darrere de Clan, Disney i Boing.
Però tenim 500.000 socis actius del Club Super3 que hem d'aprofitar. I tenim productes boníssims en l'àmbit infantil. El Manduka, per parlar d'una de les últimes apostes, està fent audiències importants. El Mic ha sigut un fenomen. O l' Info-K, que fa anys i anys que el tenim en antena. Tot el que produïm internament lidera i té presència. Però hem deixat d'invertir en producció aliena, que suposa el 80% del contingut del canal. El resultats és que estem donant producte d'aliena de fa deu anys i aquesta oferta els nens i nenes no la segueixen. Hem de tornar a comprar aliena i traduir-la al català i fer que els continguts no estiguin només en la plataforma clàssica del canal Super3, sinó també a YouTube i les noves plataformes, amb formats més curts i immediats. Poder competir, en definitiva. Si nosaltres no hi som en català, no hi haurà ningú.

Insisteixo: ¿i tot això quant suma?
Nosaltres demanem 30 milions més, respecte els 251 que havíem pressupostat. Amb això tindríem recursos per fer ficció, per fer entreteniment, per als infantils, per al canal 33... Necessitem tenir més presència cultural. Per exemple, gravant les obres de teatre que s'estan fent a Catalunya i seran patrimoni d'aquí deu anys. Si no les enregistrem nosaltres, no ho farà ningú. I això també ho ha de fer la Corporació. Amb els diners també podríem fer més coproduccions. I assumir inversions en plataformes, streaming, accessibilitat, mitjans digitals, subtitulacions... Tenim inversions aturades des de fa temps perquè, quan no tens diners, prioritzes continguts. El plató 1 encara no està en alta definició... No pot ser! El 2023 ho hem d'emetre tot en alta definició. O ens posem les piles...

Aquí la clau, i el duro, els té el Govern. Algun feedback?
El Govern ho entén i farà el que pugui perquè tinguem pressupostos. Però hem de seure-hi. Hem tingut una primera reunió, de moment. En tot cas, com veu, hi ha moltes coses pendents de fer i, mentre siguem aquí, els que hi som les volem fer. Esteu provisionals, ens diuen? No, estem fent feina...

Però ¿es pot operar amb normalitat quan dels sis consellers només en queden quatre?
Sí, perfectament.

Aleshores, que la nova llei augmenti el nombre de membres del consell fins a set ¿no li sembla un despropòsit que només s'explica per qüestions partidistes i no de necessitats de gestió?
Això ho haurà de preguntar als diputats del Parlament, que són els que han canviat la llei. Els quatre que som aquí treballem tot el dia i tirem la casa endavant. Treballem amb responsabilitat perquè és l'empresa de comunicació més important per a aquest país, amb un pressupost de més de 300 milions, i perquè arribes a casa de tots els ciutadans de Catalunya. Hem de ser-hi, i hem de fer-ho bé.

"Per criticar TV3 deu ser que la miren, no? ¿O és que potser la critiquen només a partir d'un tuit?"

Diu que arriba a totes les cases. Però una de les crítiques recurrents és que, segons es diu, només arriba en realitat a una meitat concreta del país.
El país ha canviat molt sociològicament en els últims set o vuit anys i, per tant, sí que hi ha alguns polítics que al Parlament ens acusen de no cuidar tot el ventall de sensibilitats ideològiques que pot haver-hi a Catalunya. És fals. Tenim tertulians de totes les opcions polítiques i quan el CAC fa un informe de pluralisme, qui dona més veus és sempre TV3 i Catalunya Ràdio. Aquesta crítica d'adoctrinament i sectarisme és falsa. A més, ¿per criticar TV3 deu ser que la miren, no? ¿O és que potser la critiquen només a partir d'un tuit?

¿Hi ha forces polítiques que han jugat a l'estigmatització de TV3 i Catalunya Ràdio?
Hi ha ciutadans d'aquest país que han jugat a l'estigmatització de TV3 i Catalunya Ràdio.

Ciutadans amb majúscula o amb minúscula?
Em refereixo a les persones [riu]. Persones que, volgudament, han intentat estigmatitzar una televisió que és plural, i que no només fa informatius. Tenim un entreteniment molt bo. Intentem arribar i agradar a tothom i ho demostren les dades. Com quan l'índex GFK ens puntua amb la millor nota de credibilitat. I no és una empresa que et fa informes a mida perquè la pagues: és una firma internacional que analitza totes les televisions.

Està sent investigada pels anuncis de l'1-O. Vostè es va trobar aquest conflicte de manera sobrevinguda. ¿Els va inserir per convenciment o per obediència?
Aquest tema està sub judice i m'haurà de permetre que no hi entri. És l'únic tema del qual no puc parlar.

Hi ha una derivada no judicial: la diferència de línies de defensa entre vostè i un altre investigat: el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. Això ha creat una situació extremadament incòmoda, perquè la va acusar de sotmetre'l a "pressions intolerables".
Del tema judicial no en vull parlar.

Però jo li pregunto, exclusivament, com afecta aquest fet la gestió d'aquesta casa. ¿La presidenta i el director d'un dels mitjans poden treballar amb normalitat després d'això?
[Pausa] Bé, és possible treballar amb normalitat. Les persones ens hem d'entendre. I una cosa és el que passi a nivell judicial i una altra cosa és aquesta casa, que ha de funcionar. Més enllà de les estratègies que hagi aplicat o del que hagi explicat, Gordillo és el director de Catalunya Ràdio i ell dirigeix els continguts de l'emissora pública d'aquest país. Quan estic d'acord amb el que fa l'hi dic i, quan no, també. Compareix igual que la resta de directius al consell de govern, un cop cada tres setmanes, i tenim reunions quan cal parlar de Catalunya Ràdio, Catalunya Música, iCat o Catalunya Informació.

Parlant de la capacitat de decidir els continguts, durant aquest mandat hem vist també com el director de Catalunya Ràdio es quedava sense poder fer dos dels fitxatges que havia anunciat: Albert Om i Cristina Puig.
La capacitat hi és. Però amb un únic marge: el pressupost. Si jo tingués algun problema amb el nom de Cristina Puig... ¿Cristina Puig estaria fent el FAQs? El que ha bloquejat el consell és el contracte. Ha prohibit la despesa perquè no estava consignada. I amb l'Albert Om va passar el mateix. Se superava de molt el pressupost assignat per a aquesta franja. Nosaltres no podem fer dèficit.

"La Corporació no atura continguts per fastiguejar el director de la televisió o la ràdio. I, al final, la responsabilitat és meva, que en soc l'administradora única"

Però les partides extraordinàries es poden buscar. En aquell conflicte hi van pesar també la tensió entre un consell de govern liderat per consellers proposats per JxCat i una direcció de Catalunya proposada per ERC, a banda de les qüestions personals.
La Corporació no atura continguts per fastiguejar el director de la televisió o la ràdio. I, al final, la responsabilitat és meva, que en soc l'administradora única. Soc qui signa. Si no hi ha els diners, no te'ls pots gastar. Tot s'intenta polititzar però hi ha menys política de la que es pensen.

Una de les prioritats és adaptar la Corporació al nou paradigma. Què caldria fer?
Hi estem treballant intensament, amb l'equip digital de la casa. Per exemple, hem posat en el centre de la redacció els mitjans digitals, en lloc de la televisió. I, al final, quan fas aquest moviment estàs plantejant un canvi estructural perquè el centre de la decisió ja és digital. Ja no és el telenotícies del migdia, o el del vespre. I aquest pas s'ha de fer en els altres àmbits, començant per l'infantil, per exemple. Els 500.000 súpers han d'estar en el centre de la qüestió o no avançarem. Estem treballant ja en el 5G, també, i hem de renovar les aplis. Per tant, tot i la manca de pressupost, no hem renunciat a seguir sent punters en molts àmbits.

No tot és pressupost, però també és pressupost. L'àrea de mitjans digitals, nòmines a banda, només té 850.000 euros de pressupost en una casa de més de 300 milions. Difícilment poden ser considerats el centre.
Però, encara que no estiguin assignats directament a mitjans digitals, hi ha diners d'enginyeria, o de màrqueting, que formen part de la unitat digital. Aquesta casa cada vegada és més transversal.

Ha hagut de bregar amb la crisi de l'IVA, que amenaçava d'enfonsar TV3.
I deixi'm dir-li que crec que me n'he sortit prou bé. No ho dic per posar-me una medalla, però amb els professionals de la casa vam arribar a una entesa amb Hisenda, a Madrid, per decidir com calculàvem l'IVA en funció de si parlàvem del canal generalista o dels altres canals. I això ha permès que els càlculs de 20,2 milions del primer any s'hagin convertit en només 4 milions. Ho tenim ben encarrilat, sembla, però sempre poden obrir un altre expedient. Això sí: tenim pendent el període 2015-2017, que són més de 125 milions perquè el criteri va canviar i ens exigeixen que paguem IVA sobre l'aportació pública que rebem. Ho tenim recorregut, però si no ens en sortim haurem de girar el cap i mirar el Govern.

¿Hi veu la mà de la política, rere aquest arbitrari canvi de criteri?
No afecta només TV3, sinó totes les televisions autonòmiques de l'Estat. I a Galícia n'hi ha una d'un color polític, i a Castella-la Manxa, d'un altre. Es podria pensar que hi ha un rerefons polític però, al final, tots tenim expedients oberts. Mal m'està dir-ho, però sembla que hi hagi més afany recaptador que una altra cosa, per part d'Hisenda. El que demanem, en tot cas, és que la llei sigui clara. Si tinguéssim una llei clara ens hauríem estalviat conflictes innecessaris.

Abans de dedicar-se a l'audiovisual va dirigir l'Institut Català de les Dones. Com està la Corporació, en aquest aspecte? Hi ha bretxa de gènere?
Estem elaborant des de recursos humans, i amb els comitès, el pla per a la igualtat. És una de les meves prioritats, perquè no existia, i es fan reunions quinzenals per anar-hi avançant. Però no hi ha gender gap a la Corporació. Aquí un directiu i una directiva cobren el mateix. I un redactor i una redactora, també.

Un altre greuge habitual és que els homes tenen més esperança de vida en pantalla.
És cert que, en moltes televisions del món, quan ets dona i passes dels 40 deixes d'existir. Però no és el cas d'aquí. La mitjana d'edat d'aquesta casa és de 54 anys i tenim el convenciment que hi hem de ser tots i totes. Només cal mirar la graella, comencem amb una dona forta, com l'Ariadna Oltra, seguim amb una altra, la Lídia Heredia, tenim dones també als telenotícies. A més, hi presenten els esports... No sé si surt espontàniament o hi ha intenció, però és equilibrat.

¿I pel que fa a projecció professional o presència en pantalla?
Crec que ho tenim bastant equilibrat. Es podria fer més? Segur. Anem coixos en algunes tertúlies, per exemple. També més presència d'esport femení als informatius, tot i que en això hem avançat. L'Esport3 fa una feina molt important, en aquest sentit, amb el waterpolo, l'handbol, l'hoquei, el futbol... Al final, una sèrie com Les de l'hoquei té un punt d'aposta per la igualtat. Es podria haver fet el mateix amb un equip masculí, però és important que sigui les de l'hoquei.

I la pressió per la imatge? ¿Hi ha un doble barem sobre com ha de vestir un home i una dona, al món de la televisió?
Crec que no és tant encasellat com fa uns anys. Però és possible que es pugui evolucionar més. No n'he parlat amb les redactores que surten en pantalla, però també he de dir que ningú se m'ha vingut a queixar.

"Hem de dotar l'Esport3 de més continguts. Però, tancar-lo? No pas!"

Ara que parlava de l'Esport3, el canal té problemes per omplir la graella i aconsegueix una audiència residual. ¿Es planteja tancar-lo?
En absolut. No podem permetre'ns perdre els valors de l'esport, com a servei públic. Hem de dotar el canal de més continguts, això sí. Però, ¿tancar-lo? No pas! Hem de mantenir tots els canals. De fet, soc partidària de recuperar el canal cultural per poder fer un Super3/K3 infantil i juvenil. 

Acabem. Quin és el primer consell que li donarà al seu successor, quan la rellevin?
Que s'ho agafi amb moltes ganes i s'estimi molt la casa, que la casa es fa estimar.

¿Encara que aquest successor sigui Saül Gordillo, com semblava que havia de ser fa un any?
No sé pas qui serà, perquè això ho decideix el Parlament. Però sí: ho diré a qualsevol persona que entri a aquest despatx, evidentment.