Núria Valls: "Deia que internet era dolenta, i ara m'hi he enganxat"
Tinc un Nokia de color rosa fúcsia. Vaig comprar-me'l fa pocs mesos, i vaig demanar específicament que no tingués pantalla tàctil. Em posa molt nerviosa quan no funciona, o quan vols picar a un lloc i s'obre el del costat. També volia que tingués internet, tot i que de moment no l'he fet servir. I per ara tampoc no hi he posat cançons, tot i que tinc a punt una llista que es diu "Músiques per al telèfon". Pensava que ho necessitaria en esperes, però de moment no m'ha fet falta.
Al prinicpi, deia que internet era molt dolenta i que no aportava res a la vida. Els meus fills no tenien Facebook perquè em feia molta por, pensava que només portava males històries. Però ara estic enganxadeta al mail i al Facebook. Trobo que és molt pràctic: a vegades vols trucar a algú però penses que potser el molestaràs o que és massa tard. En canvi, si ho fas a través de l'ordinador, tu escrius quan et va bé i l'altre ho rep quan li interessa. De Twitter, en canvi, no en tinc. Em fa la sensació que és molt banal, molt general. Sóc una dona, m'interessa la cosa més personal. Ah, i tinc un blog de cuina! Per no voler-m'hi posar, déu-n'hi-do...
La televisió la miro sobretot al vespre. I als matins, si sóc a casa, m'agrada seguir el Cuní i l'Empar Moliner. Però sóc bastant de ràdio. Escolto uns quants programes, però si és l'hora fatídica que a tot arreu fan esports, poso música, perquè m'interessen zero!
