Pagant, sant Pere canta
Mig milió d'euros de beneficis. Aquests són els resultats de Mediapart, una web d'informació i opinió francesa fundada el juliol del 2008 per un grapat de periodistes encapçalats per Edwy Plenel, exdirector de Le Monde . Mediapart ha facturat aquest any cinc milions d'euros. Té 56.000 abonats actius. Hi treballen 39 persones, 27 dels quals periodistes, que viuen del pagament online -Mediapart no admet publicitat-. La subscripció són 90 euros a l'any, és a dir, 24 cèntims per dia. Un diari a França costa entre 90 cèntims i un euro i mig. Faci números. És un èxit impressionant del model de pagament que tant blasmen els puretes del tot de franc, tot obert, tot lliure. Formidable.
En canvi, el seu principal i més antic rival, Rue89 , fundat el 2007, confiava en el model gratuït i cercava els ingressos per la via de la publicitat, un mensual imprès i la venda de serveis. No se'n surt. Després de cremar tres milions d'euros, aquesta setmana l'ha comprat el setmanari Le Nouvel Observateur , que ja veurem què hi pot fer. En fi: els dos milions de visitants únics de Rue89 no valen tant com els 56.000 subscriptors de Mediapart. El grup de Plenel ho té molt clar. El pagament garanteix el valor i la independència de la feina dels seus periodistes i permet configurar al voltant de la marca una comunitat de participants molt actius i ben compromesos. "Si vostè vol informació de qualitat, és a dir, la recerca d'exclusives -no parlo de comentaris-, el pagament és l'únic model viable. El pagament inclou per ell mateix la idea d'independència i de confiança dels lectors", explica Plenel a Le Point . Té raó. Quina millor garantia d'independència que dependre només dels lectors? Alguns diran que Mediapart és un fenomen molt francès. No ho crec. El meu pronòstic: el 2012 naixeran moltes iniciatives semblants. D'aquí un any en parlem. Bon Nadal.
