‘El País’ es marca un "ara no toca" amb la sedició

BarcelonaA vegades hi ha una distància sideral entre la prosa recargolada d’un editorial i el que es vol dir amb aquella construcció tortuosa. El País escriu avui en contra que es reformi ja el delicte de sedició. I quan diu ʺuna comparativa amb l’entorn europeu suggereix que aquest apartat del Codi Penal espanyol podria millorar-se amb una actualitzacióʺ, la idea es podria expressar amb dues paraules –ʺEuropa flipaʺ– o tres si, estilísticament, al darrere hi vols ficar ʺcogombretsʺ. També escriu ʺ[L’aplicació en] El judici del Procés ha mostrat algunes limitacions del marc jurídic des de la perspectiva tècnicaʺ, que no deixa de ser un ʺallò no s’aguanta per enllocʺ, dit en finolis. El diari demana ajornar la qüestió, com a mínim fins després dels pressupostos i les eleccions catalanes. Al seu parer, seria mercadejar amb l’assumpte per vots. ¿Però xutar-ho endavant no és també una utilització política de l’assumpte? ¿No es fa per lubricar l’encaix de Cs al bloc sanchista?

No poden amb Podem

Quatre notícies, quatre, té la portada d’El Mundo amb Podem com a protagonista. Titulars com miures que surten a envestir els liles. ʺLa consultora de Podem confessa el desviament de fons electoralsʺ, ʺIglesias utilitza Cintora per col·locar la seva agenda a TVEʺ, ʺEchenique, condemnat a pagar 80.000 euros a la família d’un jove assassinat a qui va acusar en fals de ser un violadorʺ i ʺIglesias repta l’ala més moderada del govern amb una esmena a traïcióʺ. Sembla una d’aquelles portades publicitàries falses que simulen una pàgina de diari (però en què totes les notícies parlen, en realitat, de la marca que l’ha comprat). Endavant amb la fiscalització del poder, però quatre titulars en un sol dia frega l’obsessió o el bullying. I, en tot cas, fora bo observar el mateix zel en la capçalera quan són els altres els que governen.