Parin de generar odi

M'astora veure l'escàndol que els tabloides nacionalistes espanyols i els diversos mujahidins radiofònics i audiovisuals donen al fet que ETA no hagi entregat les armes o no hagi dit que es dissol. Em sobta també que des d'aquestes altres tribunes es faci de policia per veure si algú parla o no parla amb el que queda d'ETA.

Potser no me'n faig ben bé el càrrec, però com ho volen acabar si ningú no hi parla? Què pretenen? Que pugin voluntàriament tots els pistolers en uns autobusos i s'entreguin a l'Audiència, dita Nacional, voluntàriament, amb les mans al cap i cantant el salm 50, miserere? Vendre aquesta mena d'informació visceral és una ofensa a les víctimes, que es mereixen defensors amb més qualitat moral.

Una altra cosa em sobta més. La dialèctica de vencedors i vençuts que corre per sota d'aquesta cobertura sobre ETA. Opera en el mateix nivell argumental i emocional que fan servir els apologistes del terrorisme quan ens venen que la seva violència és igual a la violència estatal. La violència, diuen, no té connotació moral; només expressa un estat de relacions socials; una contraviolència legítima.

Tot això no resol res i crispa tothom. Ningú pot segrestar la possibilitat de guanyar la reconciliació perquè considera insatisfetes les seves reclamacions particulars o poc castigats els seus botxins -menys encara perquè no en treu benefici partidista-. Víctimes del terrorisme en som tots i cal que tots donem suport a tot intent de guanyar la pau. Exigeix renúncies però tots hi sortirem guanyant, també els sembradors de l'odi i els seus protectors, que han de ser incorporats a la societat. No seria millor preparar-se per perdonar? El perdó no retorna la vida als morts, però dignifica els vius. Qui perdona atorga a l'ofensor una mica de la humanitat que ha perdut. Parin de generar odi.