Periodisme contaminat per negar els efectes de la pol·lució
Isabel Díaz Ayuso ha assegurat aquesta setmana que "ningú ha mort" per contaminació atmosfèrica. És mentida, esclar. La Societat Espanyola de Neumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) va presentar un estudi on xifrava en 10.000 les morts que provoca cada any la pol·lució a Espanya. L'endemà de les polèmiques declaracions, el CSIC va fer servir el seu Twitter per aportar entrevistes de persones autoritzades i documentació que detallava el lligam entre alts nivells de contaminació i mortalitat. Una de les claus passa per entendre que el risc és efectivament molt petit però, com que tots estem exposats a l'aire, fins i tot una petita prevalença pot significar uns quants milers de morts.
A partir d'aquí, alguns mitjans han recollit acríticament la bajanada ayusiana. Les peces de La Razón o Libertad Digital, per exemple, no consignen cap font que contradigui la presidenta madrilenya, si més no en el moment d'escriure aquesta columna. Ni tan sols recullen que un organisme oficial li ha contestat. O bé hi ha la desídia del lloro de repetició, que torna a dir el que ha sentit sense examinar si té algun sentit, o bé hi ha la malícia de qui ja li va bé que l'agenda negacionista climàtica vagi conquerint espais.
Frivolitzar amb un fenomen que causa morts hauria de ser motiu perquè la premsa, en el seu exercici de fiscalització del poder, exigís en tromba la dimissió d'algú tan irresponsable. I també és interessant reflexionar sobre quins comportaments polítics impliquen inhabilitació per part del peculiar sistema judicial espanyol i quins no. Però, en tot cas, el mínim exigible a un mitjà és que no actuï com a portafarcells de polítics amics. Sobretot quan en aquests farcells hi ha mentides i altres contaminacions.
