Periodisme de la flatulència i de la ventositat

BarcelonaLa capacitat de magnificació del no-res que permeten les xarxes és digna d'estudi. Posin l'agulla d'estendre al nas i acompanyin-me en un simpàtic viatge pel periodisme més gasós. Resulta que al programa de Carlos Alsina es va sentir com a algú se li escapava un pet. Per algun motiu, 'El Periódico' s'ho va prendre gairebé com un assumpte personal. Primer van publicar la notícia "Susana Griso busca el culpable del pet al programa d'Alsina i té un sospitós", de quatre paràgrafs. Dos dies més tard, flairaven el Pulitzer: "Cas resolt: sabem qui va ser el responsable del pet viral al programa de Carlos Alsina a Onda Cero". I relataven en set paràgrafs tot el que es podia concentrar en dues paraules: Arcadi Espada. La ventositat s'ha convertit en un afer quasi nacional. Se'n va parlar a la televisió i, a resultes d'això, s'han evacuat titulars com aquest de Periodista Digital: "Girauta ataca des del femer de Risto Mejide a El Periódico per publicar que qui es va llançar el pet amb Alsina va ser Arcadi Espada". A risc d'afegir-me al despropòsit de convertir això en un tema, deixeu-me consignar que el periodisme es desinfla, també, per la via de la banalització.

Quina pinta

Ara feia dies d'un dels titulars graciosos de La Razón, tipus "Desgrecia", publicat quan Syriza va guanyar les eleccions a Grècia. Redoble de timbals per rebre la nova mostra de posthumor amb... "Calvo se despeina". Ba-dum-pssss! A la foto, la vicepresidenta –que no fa honor al seu cognom– patint capil·larment la ventada de dissabte, tota ella tupé i esbullamenta. El subtítol mira de justificar tènuement la notícia: "Pressiona el Suprem perquè alliberi Junqueras: la sentència del TJUE «obliga»". Que recordar que les sentències s'han d'acatar sigui un acte de rebel·lia diu molt d'un diari que es pretén d'ordre.