Poc interès per un cas que degrada la democràcia espanyola

BarcelonaEl veto de la Junta Electoral a la candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí és un assumpte de gravetat extrema: una tupinada política tènuement vestida de decisió jurídica. Hi ha en joc rebaixar un grau (més) la qualitat de la democràcia espanyola i, tanmateix, l'assumpte no escandalitza la premsa de Madrid. Dels diaris espanyols, només 'El Mundo' ho publica en primera pàgina, en un mòdul petit. En el cas dels catalans, tan sols obre a 'El Punt Avui' i l'ARA: a 'La Vanguàrdia' se'n va als baixos i 'El Periódico' encara ho fa més discret, ja que ho liquida en un subtítol. La tírria manifesta contra Puigdemont fa oblidar a certa premsa que això no va d'independència, sinó de drets polítics fonamentals. No només els d'ells de ser votats, sinó també els de centenars de milers de persones de votar-los.

PPolvorí

Un titular d''El Confidencial' de fa setmanes: "Tresorers del PP adverteixen: el partit acabarà a la bancarrota si aconsegueix menys de 80 diputats". Doncs bé: n'ha tret 66, així que no en tindran ni per comprar sobres, i encara menys per omplir-los. Això vol dir que a Génova hi ha 'nèrvits'. "Dirigents del PP demanen a Casado relleus a la cúpula", titula en obertura 'La Vanguardia', que treu ja a escalfar per la banda –és a dir, en un subtítol– el nom d'Alberto Núñez Feijóo. "Ha d'allunyar-se d'Aznar i envoltar-se d'altres cares", diu 'La Razón', en la clàssica cita anònima que converteixen en un poc velat editorial. "Casado desoeix les crítiques i es veu legitimat per seguir", rebla 'El Mundo'. El consens a la premsa conservadora és que no hi haurà dimissions, per no donar una sensació de debilitat a menys d'un mes de les eleccions municipals. Però si un deixa de llegir el diari, el plega cerimoniosament i l'acosta a l'orella, sentirà un soroll de metalls que freguen: són els ganivets, esmolats, per si s'han de fer servir quan la pressió econòmica dinamiti la unitat del partit.