Polèmica pels músics ‘falsos’ a Spotify

Les discogràfiques sospiten que el servei encarrega música i la promociona per estalviar-se ‘royalties’

Spotify està en el punt de mira pels seus acords amb alguns músics que, en cert sentit, no existeixen. Durant els últims dies, als passadissos de les grans discogràfiques el gran tema de conversa ha sigut l’acusació que les playlists de Spotify estan plagades de centenars d’artistes presumptament falsos. Hi apareixen amb noms com Amity Cadet o Lo Mimieux i acumulen desenes de milions de reproduccions tot i no tenir cap perfil públic: ni pàgina de Facebook, ni compte a Twitter, ni tan sols una cara.

A Spotify l’acusen de controlar secretament els drets d’aquestes cançons -temes ambientals i instrumentals inclosos en playlists d’estats d’ànims amb títols com “Son profund” o “Piano tranquil”. Si aquest acord fos real, la companyia s’estaria estalviant els diners que paga, en drets d’autor, als segells discogràfics i els artistes reals. La realitat, tot i així, pot ser més complicada.

Spotify nega tenir els drets de la música en qüestió, tot i que l’empresa pot ben ser que estigui pagant royalties més baixos per aquestes cançons que no els que desemborsa pels artistes pop habituals. I, al mateix temps, aquests creadors sota pseudònim -compositors i productors reals, el treball dels quals apareix sota nombrosos noms inventats- no volen que se’ls titlli de falsos.

Peter Sandberg, un compositor suec de 27 anys que ha creat uns quants temes d’aquestes llistes ambientals, creu que el terme és injust. “Soc un compositor que intenta trobar una manera de créixer i difondre la seva obra”, explicava Sandberg en un correu electrònic gestionat per un intermediari.

Les discogràfiques, incòmodes

Per a Spotify, aquest assumpte podria malmetre la relació -ja prou tensa- amb els artistes i les companyies discogràfiques, just en el moment en què l’empresa es prepara per sortir a borsa. Els serveis de streaming ja representen la major part dels ingressos de la indústria discogràfica, però molt artistes tenen dubtes encara sobre el model de negoci que hi ha al darrere d’aquesta modalitat de consum. La noció que el sistema de llistes de Spotify és injust podria agreujar el problema.

La idea que Spotify està encarregant la seva pròpia música va ser denunciada per primer cop l’estiu passat per la publicació Music Business Worldwide, però l’assumpte ha guanyat atenció després que el portal Vulture en parlés la setmana passada. Des d’aleshores, Music Business Worldwide ha fet llistes de dotzenes del que anomena “artistes falsos” a Spotify, que sumen més de 500 milions de reproduccions.

I resulta que la majoria d’aquestes cançons van ser fetes per un petit grup de productors professionals i autors de cançons a Suècia, alguns dels quals han treballat amb estrelles del pop com Kelly Clarkson o The Pussycat Dolls. La meitat aproximada d’aquests compositors, incloent-hi Sandberg, estan representats per Epidemic Sound, una companyia sueca especialitzada en televisió i cinema. Spotify i Epidemic Sound comparteixen un inversor: el fons d’inversió europeu Creandum.

Oscar Hoglund, el director general d’Epidemic Sound, declarava en una entrevista que, com a part del seu esforç per “dotar internet d’una banda sonora”, la seva empresa també subministra música de fons per a vídeos de YouTube i Facebook, que sumen més de 10.000 milions de visualitzacions, segons el seu càlcul. La companyia ha col·locat unes 1.500 cançons a Spotify, segons admet Hoglund, però assegura que no juguen cap paper a l’hora de situar els temes dins les llistes de reproducció preconfigurades del servei.

Jonathan Prince, el cap global d’estratègia de Spotify, va dir en una entrevista que la popularitat inesperada d’aquestes llistes basades en estats d’ànims -“Piano tranquil” té prop de 3 milions de seguidors- ha fet que hi hagi més demanda d’aquest tipus de material, que la seva empresa ha treballat activament per satisfer. “Hem trobat una necessitat de contingut -diu Prince-, i nosaltres treballem amb gent que està interessada a produir-lo”.

D’acord amb els royalties habituals de Spotify, 500 milions de reproduccions valdrien uns tres milions de dòlars, uns diners que la companyia s’estalviaria si fos propietària del material que ha generat aquestes reproduccions. La quantitat pot semblar petita per a una empresa que el 2016 va declarar 3.300 milions de facturació. Però com que la firma es prepara per sortir a borsa, podria haver convertit la reducció de costos en una prioritat.

El circuit tancat, també una pràctica a TV3

Com que la reproducció de música genera drets d’autor, els que en fan la difusió busquen com maximitzar el benefici. I, d’una manera similar a Spotify, TV3 omple també les seves matinades de música perquè això li genera uns ingressos: les cançons que sonen són d’artistes desconeguts i estan copublicades per la mateixa cadena (l’altre propietari dels drets és l’editorial musical Clippers). Així, la SGAE acaba pagant uns diners a TV3 -de l’ordre de 700.000 euros- en concepte de drets d’autor corresponents a aquesta música que s’emet en hores intempestives. Al mateix temps, TV3 paga 7,4 milions pel conjunt de cançons que emet a tota la graella. Diferents empreses musicals reclamen que el canal públic no tanqui aquest circuit a una única empresa.

Més continguts de