EL FUTUR DELS MÈDIA
Mèdia 20/11/2018

Preparant la posttelevisió

Els canals públics debaten a Barcelona com han d’adaptar-se a un panorama multiplataforma

i
àlex Gutiérrez
3 min
Responsables dels canals públics han debatut durant tot un matí quins continguts tenen més futur.

BarcelonaQuan arribi el 2020, diu un informe d’Ericsson, només un de cada deu televidents consumirà televisió a través de la pantalla tradicional. Però el negoci del sector encara passa en grandíssima mesura per la programació clàssica i en directe. I, mentre es resol aquesta paradoxa, els mitjans -públics i privats- dediquen esforços a pensar com serà aquesta televisió ja del tot deslligada de la pantalla del menjador i de les servituds d’una graella cronològica. El CCCB ha acollit aquest dimarts un debat -organitzat per Clúster Audiovisual- amb representants de TV3, TVE, Betevé i Arte, sobre com serà aquesta posttelevisió.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La principal divisòria és què es fa amb la marca. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per exemple, treballa de manera que tots els continguts tenen TV3 com a pal de paller. Però a TVE, en canvi, han creat la marca Playz, que actua com a canal específic digital -és a dir, sense emissió per les ones- molt adreçat a la generació dels mil·lennials i també la Z. “La pantalla es dissol -explica Alberto Fernández, director de continguts digitals a RTVE-, i ja hi ha un únic lloc, en comptes d’haver-n’hi dos: el nostre, el dels emissors, i el d’ells, el dels espectadors”.

Sèries online, continguts interactius, canals 24 hores com el d’ Operación Triunfo i vídeos de Facebook Live per veure les bambolines de programes -com fa TV3- van ser algunes de les experiències que es van exposar. Els departaments que lideren aquesta exploració són petits, però han aconseguit canvis rellevants. “A la Corporació el servei d’informació ja va abans que el de televisió lineal. No fa tants anys, hi havia informacions que es guardaven per al Telenotícies. Això ja no passa i als TN s’ofereixen informacions més reposades, que ja han passat fa estona el filtre de la contrastació i admeten més anàlisi”, detallava Geni de Vilar, adjunta a la direcció de mitjans digitals de la CCMA.

Com mesurar-se?

Una altra de les adaptacions que haurà d’afrontar el sector és com determinar l’èxit d’una proposta. La televisió s’ha regit tradicionalment per les audiències, mesurades a pes. Però hi ha qui defensa com a molt més raonable avaluar l’impacte real d’una determinada emissió. Rosa Alba Roig, directora d’estratègia i participació a Betevé, va defensar conèixer bé què demana un espectador del servei públic. A tal efecte, el canal local barceloní ha fet una enquesta a 1.200 ciutadans per copsar la seva opinió. “Els usuaris ja no saben com definir què és la televisió i nosaltres mateixos no sabem com fer-ho, perquè hem perdut les referències -exposava Roig-. Però en tot cas, hem de sortir de la zona de confort i revisar com mesurem l’èxit. Ens fa falta tenir més relació amb els usuaris, aconseguir una veritable connexió pública, parlar no ja de la ciutat, sinó del barri o del carrer. Si el contingut és el rei, com diuen, aleshores l’usuari és la reina”.

Alexander Herbert, de la cadena Arte, va explicar com la digitalització els ha permès sortir del seu marc territorial original -és un canal francoalemany- amb la posada en marxa d’Arte Europe, que es pot veure a tot el continent i en sis idiomes diferents. “Això ens ha permès tenir una certa notorietat a fora i hem aconseguit multiplicar per 2,5 vegades el nombre de visionats dels nostres vídeos, per segon any consecutiu. És un creixement exponencial”.

A l’espera que el model de negoci es doni per assabentat, els canals públics van obrint camí sobre com serà veure la televisió del futur.

stats