Produccions del Suprem presenta: el 'remake' del judici a Otegi

BarcelonaLa repetició del judici a Otegi per decisió del Suprem és un despropòsit, ja que una de les normes més universals de la justícia és que ningú ha de ser jutjat dos cops pel mateix delicte. I encara menys quan ja va complir una pena, que Europa va anul·lar massa tard –com d'habitud– perquè ja havia passat sis anys i mig a presó. De fet, l'Audiència haurà de celebrar les vistes, tot i que en el moment de conèixer la sentència del Tribunal de Drets Humans va manifestar que no era partidària de repetir el judici. La jugada del Suprem difícilment tindrà cap efecte pràctic i es pot veure com l'enèsima rebequeria del poder judicial contra un govern que vol limitar el poder de la casta dominant a la judicatura. Però això no seria possible sense un suport mediàtic evident dels sospitosos habituals.

I, així, El Mundo s'abona a la pena de telenotícies amb el titular "Otegi, un altre cop al banc dels acusats com a dirigent terrorista", que no indica repetició de judici i, per tant, sembla que s'estigui parlant d'un delicte fresc i diferent al de fa una dècada. A l'editorial atribueix la sentència d'Estrasburg que anul·lava el judici a "un defecte formal". Però això és minimitzar molt l'assumpte, ja que el conflicte era la presència de la jutge Ángela Murillo, que s'havia mostrat hostil contra l'acusat i sobre la qual pesava una sospita de parcialitat, avalada per Europa.

Les protestes raonables i raonades que ha generat la decisió entre partits catalans i bascos es ven a El Mundo com un atac a la institució. Objectiu acomplert, per al Suprem: portades de diari relacionant Sánchez amb els partits que els fan nosa i permetent titulars amb la paraula terrorista. El coronavirus ens ha deixat sense cinema, però les produccions del Suprem no s'aturen.