Joan Maragall, el 1895, deia que Catalunya tindria independència intel·lectual si els diaris no es fessin a la madrilenya. Gaziel, abans del 1936, explicà que a La Vanguardia feien catalanisme en castellà. La catalanitat no la determinava la llengua. Pesaven més l'esperit i el tarannà. Fins al segle XXI la catalanització lingüística venia per dues vies: diaris nascuts en català, i diaris que passaven del castellà al català, com La Publicitat el 1922.
Dos avenços tècnics (la traducció automàtica i les rotatives de doble producció) faciliten ara un model de diari bilingüe català-castellà. Progressa, doncs, la catalanització lingüística. Cal aprofundir, però, en la catalanització mental. Seria paradoxal superar la doctrina Gaziel del catalanisme en castellà, i fer en català periodisme a la madrilenya.
