Puigdemont fa un pas, d'acord, però ¿cap a on?

BarcelonaA Catalunya hem acabat avui amb les soles gastades, de tants passos cap amunt i cap avall. Puigdemont "deixa pas" a les portades d''El Periódico' i de l'ARA, "fa un pas al costat" a 'Diario de Tarragona', fa "un pas enrere" a 'La Vanguardia' i fa un "pas endavant" a 'El Punt Avui'. Nijinski estaria content, amb tan elaborada coreografia.

I a Madrid? Aquestes són les expressions que fan servir les portades dels diaris de Madrid sobre la decisió de Puigdemont: "Tira la tovallola" ('El Mundo'), "Claudica" ('La Razón') i "Es rendeix" ('Abc'). Només 'El País' titulava amb un verb neutre ("Puigdemont renuncia i dona el relleu a Sànchez, un altre inel·legible"), però perquè la càrrega de la frase requeia sobre aquest "inel·legible", que justifica de nou la interferència estatal en la voluntat dels catalans. La resta de rotatius, però, s'acollien a verbs que no eren de l'àmbit polític sinó del camp semàntic de la derrota i la humiliació. Coses de la premsa 'hidalga'.

En tot cas, si prenem els diaris internacionals com a àrbitres queda clar que aquesta visió de l'assumpte com un afer de domini i submissió queda circumscrita a la cosmovisió espanyola. Puigdemont fa també "un pas al costat" per al 'New York Times'; "abandona" per a la BBC i el 'Guardian'; "renuncia" a 'Le Soir', 'Le Monde', 'Libération', 'Repubblica' i la RAI, i "retira la candidatura" a 'The Independent'. Eh! On són les botes al coll? On paren el fuet i el làtex? Ni un trist ganxo de dreta o ultradreta? Aquests de la premsa estrangera són uns acomplexats.

Àlbum de titulars

"El PSOE se'n va al Valle de los Caídos a demanar l'exhumació de Franco per guanyar-los la guerra que ells mateixos van provocar i començar" ('Alerta Digital').