DÍGITS I ANDRÒMINES

Quantes càmeres vols al teu mòbil?

Arriben els ‘smartphones’ amb fins a nou càmeres, però la fotografia computacional també ofereix imatges excel·lents tot i tenir-ne només una

ALBERT CUESTA
ALBERT CUESTA

Diu la consultora Key-point/InfoTrends que aquest any els humans dispararem 1,3 bilions de fotografies, més de 3.500 milions cada dia, i que el 87% seran fetes amb s martphones. Sense entrar a valorar quantes d’aquestes fotografies són del tot prescindibles, no és gens estrany que la càmera s’hagi convertit en una de les funcions més importants a l’hora d’escollir telèfon mòbil i que, per tant, actualment les marques hi apostin per diferenciar els seus productes en una categoria d’aspecte tan uniforme, formada gairebé en exclusiva per rectangles de vidre tàctils.

En els dos últims anys, la dotació estàndard de dues càmeres (una de principal a la part de darrere i una de secundària a la part de davant, prevista inicialment per a les videotrucades però actualment amb les selfies com a aplicació estrella) s’ha ampliat fins a tres. Primer els models de la gamma alta, però ara també els de la mitjana, han afegit una segona càmera principal al darrere que es fa servir, sobretot, per a dues funcions: millorar la captació d’imatges a llarga distància gràcies a una lent de telefoto i facilitar les fotografies amb el fons desenfocat -tan populars a Instagram- mitjançant l’efecte de profunditat de camp. També hi ha variacions sobre aquesta formula: en telèfons com la sèrie P de Huawei, la segona càmera principal és en blanc i negre i serveix per ampliar el marge dinàmic de les imatges; el Galaxy A8 de Samsung, en canvi, no posa la segona càmera al darrere sinó al davant, per tal de desenfocar precisament el fons de les selfies.

Tot apunta que d’aquí un any seran habituals els telèfons amb cinc càmeres, combinades de diverses maneres. El camí el va obrir fa uns mesos Huawei amb el model P20 Pro, que en porta quatre, tres de les quals al darrere: una en color de 40 megapíxels, una en blanc i negre de 20 megapíxels i una tercera que proporcionazoom òptic de tres augments. La nova gamma Mate 20 de la marca xinesa fa servir la mateixa dotació i hi incorpora intel·ligència artificial per a la detecció d’escenes i millorar la captació d’imatges nocturnes. El seu rival Samsung ja ven el Galaxy A9, el primer smartphone amb quatre càmeres posteriors: la principal de 24 megapíxels està assistida per una de 8 megapíxels amb lent ultra gran angular per a fotos de grup; el zoom òptic de dos augments el fa un captador de 10 megapíxels; finalment, la quarta càmera de 5 megapíxels fa de sensor de profunditat per als desenfocaments ajustables en temps real. És d’esperar que el pròxim mòbil emblemàtic de la marca, el Galaxy S10, reprodueixi d’alguna manera aquesta configuració. Igualment, es preveu que el futur V40 de LG porti cinc càmeres, però en aquest cas dues al davant i tres al darrere.

Ara bé, tots aquests models es podrien veure superats aviat per l’ smartphone d’una marca desconeguda: la firma Light ja ha deixat veure un telèfon equipat amb nou càmeres principals idèntiques, disposades en cercle, que, si segueix els passos de la seva càmera L16 -amb setze lents, però sense funció de telèfon-, no permetrà només obtenir fotografies combinades de 64 megapíxels, sinó també ajustar-ne l’enfocament després de fer-les.

Fotografia computacional

La càmera i el futur telèfon de Light són exemples extrems de l’anomenada fotografia computacional, que optimitza mitjançant algoritmes de programariles imatges recollides pels captadors i les seves lents combinant diverses fotografies fetes de manera consecutiva i ajustant el contingut. El cas és que, per aplicar aquestes tècniques, ni tan sols cal disposar de més d’una càmera: dos telèfons recents, l’iPhone XR d’Apple i el Pixel 3 de Google, només en tenen una i ofereixen unes imatges nocturnes excel·lents. En el segon cas gràcies a la funció Night Shift creada per Marc Levoy, un dels responsables d’imatge digital a Google, partint de les seves pròpies aplicacions de fotografia nocturna SeeInTheDark, per a Android, i SynthCam, per a iOS. Samsung aborda les situacions amb poca llum de manera diferent: l’objectiu d’una de les càmeres de 12 megapíxels del Galaxy S9 i el Note 9 té un mecanisme d’obertura variable que alterna automàticament entre F1.5 i F2.4 i proporciona uns resultats excel·lents. En definitiva, la quantitat de càmeres no és necessàriament indicativa de la qualitat fotogràfica: la majoria dels telèfons que en porten més d’una fan molt bones fotos, entre altres coses, perquè són de gamma alta, els únics que disposen de prou potència de càlcul per aplicar els algoritmes de correcció d’imatge.

Cal dir, però, que els algoritmes per oferir fotografia digital de qualitat en mòbils no són cosa d’ara: l’any 2012, Nokia ja tenia un telèfon, el model 808 -amb sistema Symbian!-, proveït d’un xip específic PureView, creat en col·laboració amb l’empresa d’òptica Carl Zeiss; l’any següent van treure un altre PureView, el Lumia 1020, amb sistema Windows Phone i captador de 41 megapíxels, que, segons diversos especialistes, ofereix una qualitat equiparable en molts aspectes a la dels models actuals.

Sigui com sigui, reduir l’evolució de les càmeres dels telèfons mòbils a una cursa per igualar o superar la qualitat d’imatge dels aparells rèflex seria veure només una part de les seves possibilitats. Les càmeres d’un smartphone serveixen per a molt més que per fer fotografies, perquè els telèfons són sensors visuals de tot l’entorn que ens envolta: dues càmeres frontals habiliten el reconeixement facial en 3D que identifica l’usuari amb certesa en l’operació de desbloqueig i en l’accés a serveis, cosa que fa innecessari un lector dactilar. Les càmeres frontals són crucials en aplicacions de reconeixement d’objectes com CamFind o Google Goggles, de traducció com Google Translate i Microsoft Translator i en els serveis de realitat augmentada que combinen imatges del món real amb dades de la xarxa, des de guies d’orientació fins a videojocs. I alguns telèfons Cat de la britànica Bullitt, per a aplicacions industrials porten termocàmeres Flix que indiquen, sense contacte, la temperatura de l’objecte que enfoquem. Encara que no us feu mai més una selfie, voldreu que el vostre pròxim telèfon tingui més càmeres que el d’ara.

Més continguts de