A vint-i-cinc pessetes la resposta, un concursant podria acabar reunint un bon pessic si la pregunta fos "Anècdotes de l'Un, dos, tres". Avui fa 40 anys que es va estrenar un programa que va eixamplar el llenguatge televisiu de l'època. I que va marcar una empremta indeleble: fins a vint milions de persones el miraven cada setmana en les primeres temporades; era l'època en què TVE només tenia com a competència l'UHF, que és com es denominava el segon canal, també públic.
La fórmula del concurs fugia de l'encotillament i el rigor dels programes de l'època. S'enfrontaven tres parelles de concursants. A la primera ronda se'ls plantejaven preguntes que es responien amb enumeracions. Qui acumulava més diners es quedava per a la setmana següent i els altres dos es batien en una eliminatòria d'acció (sovint acabaven empastifats de pintura) per poder accedir a la subhasta. Allà anaven descartant objectes que contenien premis fins que es quedaven amb una última elecció. El rang de premis -"si coche, coche, si vaca, vaca "- va ser un dels altres segells del programa. Cotxes, xecs en metàl·lic i, sobretot, els apartaments a la Manga del Mar Menor que van formar part del folklore de l'època. I la possibilitat de marxar de buit: la carbassa Ruperta va ser la primera mascota del programa i a qui li tocava es quedava sense premi. La rellevarien la bota Botilde, l'Antichollo i el Crack.
L'elecció dels presentadors va ser l'altre secret del seu èxit. Va obrir foc l'humor excèntric de Kiko Ledgard (1972-1978), substituït per Mayra Gómez Kemp (1982-1988), que va viure l'etapa daurada del programa. Els seguirien el duo Jordi Estadella i Miriam Díaz-Aroca (1991-1993), Josep Maria Bachs (1993-1994) i, durant un fugaç retorn com a concurs d'incitació a la lectura, Luis Larrodera (2004).
Plataforma de llançament
L'erotisme suau era una constant en el programa, gràcies sobretot a les hostesses que -armades d'unes ulleres tan grans com curtes les faldilles- portaven la comptabilitat del concurs i que sovint apareixien a la subhasta fent de ballarines. Alguns noms que van forjar-se en el concurs són Victoria Abril, Silvia Marsó, Lydia Bosch i Paula Vázquez.
També van afegir-se a la mitologia els dolents del concurs: Don Cicuta, interpretat per Valentín Tornos, i més endavant els Tacañones (i les Tacañonas, quan les germanes Hurtado van encarregar-se de celebrar les derrotes dels concursants). Aquests personatges, paròdies de la carcúndia rural, contenien una subtil crítica social als valors reaccionaris de l'Espanya de l'època. Humoristes com Bigote Arrocet, Arévalo i, més endavant, el duo Sacapuntas i Ángel Garó van assolir la fama amb el concurs.
L'aniversari arriba, però, quan algunes de les cares visibles del programa ja viuen lluny dels focus. El creador, Chicho Ibáñez Serrador, ja no concedeix entrevistes i problemes de salut mantenen també en un pla discret Mayra Gómez Kemp. Cine de Barrio va retre homenatge a l' Un, dos, tres aquest dissabte: Concha Velasco va convidar dues de les primeres hostesses, María Gustafsson i Silvana Sandoval.
