Que Arrimadas no balli amb Sánchez (però sí amb Iceta)

BarcelonaA l'octubre La Razón s'erigia en l'espelma que controlava els moviments lascius i determinava, en un editorial, que "el ball d'Arrimadas i Sánchez" era "impossible". Que corri l'aire, deia, amb l'objectiu de residualitzar la marca taronja, que pot fer ombra al seu estimat Partit Popular. Però vet aquí que a Catalunya aquest ball no només és possible, sinó que fins i tot resulta desitjable, per poca pell que tinguin Iceta i Arrimadas. El diari entrevista la líder de Ciutadans i li fabrica aquest titular: "PP, PSOE i Cs junts a Catalunya arrasaríem el nacionalisme". El lector d'aquest rotatiu pensa automàticament: "Que pactin, que pactin!" Però si mirem l'interior de l'entrevista, es pot comprovar que la frase d'Arrimadas és diferent. I que un petit canvi verbal en transforma totalment la intenció: "PP, PSOE i Ciutadans podríem haver arrasat el nacionalisme perquè ells estan dividits". A portada, un condicional que dona esperança. A dins, la crua realitat: un passat anterior perifràstic que expressa un desig al qual ja s'ha renunciat.

De l'entrevista, em quedo també amb aquesta frase: "Tinc una relació cordial amb Sánchez per responsabilitat". No sé fins a quin punt es pot considerar cordial anunciar als quatre vents que no el tocaries ni amb un bastó, però que el sou t'hi obliga i vinga tira.

I després hi ha les típiques afirmacions que la líder de Ciutadans deixa anar sense que la periodista hi objecti. Diu, per exemple, que no han pactat amb els nacionalistes. Però bé que van estrènyer la mà de JxCat per treure ERC de l'alcaldia de Montgat. I a Cabrera d'Anoia el regidor de Ciutadans tenia el vot necessari per entregar l'alcaldia a ERC i el PSC –empatats a quatre– i es va decantar pels republicans. A aquestes altures de la pel·lícula, sigui Dirty dancing o Lambada, ningú hauria de posar la mà al foc per balls impossibles.