Quins dos mesos que ens esperen!

Fins que la fumata blanca no anunciï que s'ha triat un nou papa, ens assetjaran tota mena de vaticanologies. Serà pesadíssim. Sobretot si el to general de les cròniques és, com fins ara, conspiratiu i malfiat. Són molt engrescadores les hipòtesis i elucubracions sobre complots i guerres de poder al Vaticà, no cal dir-ho, però si no ofereixen cap dada que justifiqui el suspens i el misteri que les perfuma… tot plegat fa molta mandra. Un dels casos més hilarants és la portada del diari conservador alemany Die Welt de dimecres. Voltava el titular "Un d'aquests serà el pròxim papa" amb les caretes de fotomaton dels 117 cardenals que entraran al conclave. No poden fallar! Sisplau… ¿I la plaga de quinieles de papables? No s'aparten ni mig pèl de la que informalment va fer -el maig de l'any passat!- el millor vaticanista que conec, John J. Allen, al National Catholic Reporter . Bé. Em sobta particularment la dificultat de molts periodistes per acceptar que els altres actuïn amb transparència. Dit d'una altra manera: quan un missatge es senzill i clar ("Ja no tinc forces per exercir adequadament"; "He de reconèixer la meva incapacitat per exercir…", etc.) la tendència és sospitar que és una tàctica per encobrir no se sap què. Imaginen, abans que res, el mal; el pressuposen. Ja ho deia Gregori el Gran, un altre Papa del segle VI: "Quan descobreixen clarament el bé, escodrinyen per examinar si hi ha, a més, cap mal ocult". Potser sóc un ingenu. Però és que a mi m'interessen més els fets nets que les cabòries més o menys il·lustrades. Us en poso un exemple mínim. Més de 20,5 milions de persones han participat en les audiències de Benet XVI a Roma des que el van elegir fins al gener d'enguany, segons dades de la Casa Pontifícia, que són públiques. ¿Voleu dir que és un papa tan allunyat de la gent? I així anem fent.