01/06/2014

Raimon Masllorens: “TV3 està deixant de ser el motor de la indústria audiovisual”

4 min
Raimon Masllorens: “TV3 està deixant de ser el motor de la indústria audiovisual”

BarcelonaLes retallades de TV3 han posat en alerta Proa, la federació de productors catalana, que reclama que es compleixi l’obligatorietat, marcada per llei, de destinar el 6% de tots els seus ingressos a la producció independent.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Quin és l’estat de les relacions entre l’audiovisual català i TV3?

Fa tres anys, l’any 2011, hi havia signat un conveni de 19,5 milions d’euros per al cinema, els documentals, l’animació i les TV movies. Amb això funcionàvem bé. Però des de fa dos anys no s’està signant aquest conveni i el 2013 la inversió ha sigut de només 5,5 milions. I, d’altra banda, hi ha la despesa en programes i sèries: fa tres anys pujava a 60 milions d’euros, però l’any passat només va ser de 30 milions.

Quines conseqüències té aquesta frenada en sec?

El sector dóna feina a 10.000 persones, però ara trobem que moltes empreses estan tancant. De coproduccions quasi no se’n fan. I de programes se’ns ha reduït el benefici industrial a la meitat: per fer el mateix programa, cada any et donen menys diners. Treballem quasi per donar inèrcia a les empreses. Fa tres anys hi havia el doble d’associats a Proa. Havíem passat de 200, però ara estem sobre els 105.

Aquest any, a més, la Corporació haurà d’estalviar 7,5 milions addicionals, en no haver pogut tancar la negociació amb els treballadors pels salaris.

El cost d’aquest ajornament sortirà de les coproduccions i dels continguts. Per això decidim donar una veu d’alarma i dir prou. Però sense anar en contra de ningú, això és molt important per a nosaltres. TV3 és una de les millors televisions públiques d’Europa. Ho dic sense embuts. I defenso que nosaltres, els productors, som una part important d’aquesta televisió: també hem guanyat premis, hem portat formats a fora, nodrim la graella... Però ens trobem que TV3 està deixant de ser el motor de la indústria audiovisual catalana. Cal fer alguna cosa: estem en una situació límit.

Què demanen?

Pactar. Si defensem els nostres interessos és perquè estem morint d’inanició. Nosaltres ens sentim molt TV3. També és la nostra. Hi ha qui té ganes de dividir entre “nosaltres” i “ells” i això ens fa una mica de ràbia. Quan es clami per “salvar la televisió pública”, pensem també en les 10.000 persones que són a fora, no només en les 2.000 de dins. No són només diners, que també. El que creiem és que s’ha de canviar el model de televisió pública.

Cap a quin model?

Això ho decidirà qui té el càrrec per fer-ho. Però tothom està d’acord que si avui es posés en marxa TV3 no es faria com el que es té ara. Ja entenem que no es pot canviar en un mes: però volem participar d’aquests canvis i opinar. I que quan es prenguin les decisions es posi al centre el ciutadà, que és qui la mira i li dóna sentit. Perquè aquests canvis que calen la indústria ja els hem fet. Hem hagut de dimensionar les empreses. Això els que tenim la sort de seguir vius.

¿Aquests diners han de sortir del que es dedica a personal?

No ens toca dir-ho a nosaltres, d’on han de sortir. Potser s’estan comprant coses que ara no toca. Penso en el cinema americà: primer s’ha de donar suport a la producció del país. O drets esportius que ja estan en castellà en altres canals. Potser ara s’haurien de prioritzar altres coses.

Les privades estatals també estan obligades a finançar les productores. Compleixen amb Catalunya?

Quan van donar les dues últimes llicències privades, ja vam demanar que una vingués a Barcelona. Teòricament no passa res perquè totes les televisions siguin a Madrid, però la proximitat, al final, té un pes. I això que els productors estem acostumats a treballar a l’AVE, la nostra segona casa.

En tot cas, quin pes té l’aportació televisiva sobre el total del negoci?

Quantificar és difícil. I, a més, nosaltres no pretenem viure de TV3: no pot ser que la Corporació hagi de donar feina a 200 empreses. Però aquests diners del conveni sempre són el primer pas per poder aixecar un coproducció. Perquè sempre has de trobar altres socis, a França o on sigui. I, quan vas a un altre país, la primera pregunta que et fan sempre és: “¿I tu ja tens lligat el teu propi país?” I és veritat. Per què hi hauria d’invertir un francès si no hi ha invertit la teva televisió?

L’audiovisual català és exportable?

I tant. Els catalans, per definició, viatgem i no ens espanta anar a fora a vendre el peix. Però ens segueixen faltant recursos. Per a nosaltres són importants els ajuts a projectes: per anar a vendre cal algú que te’l redacti, que en faci el packaging, que te’l tradueixi a l’anglès. I cal pagar viatges, perquè mai n’és un de sol...

¿La versió americana de Polseres vermelles és un bolet aïllat o una via sistematitzable?

És una nova via claríssima. Cada vegada el món és més petit i això ens pot passar més. Però perquè passi més també hem de produir més.

¿Existeix la marca Catalunya en l’audiovisual?

Sí. En el món del documental som el referent del sud d’Europa, inqüestionablement. Molt més que Madrid, més que França o Itàlia. Barcelona és un centre en el món de l’animació i també una gran indústria. I en el món dels formats televisius també.

stats