Sempre havia estat molt fidel a Sony-Ericsson, però la meva parella és molt de Mac, i això va fer que jo també m'hi apropés i m'hi acabés quedant: des del novembre tinc un iPhone. Això sí, a mi els mòbils em duren dos anys, encara que surtin nous models. No sóc expert en tecnologia, només en sóc usuari, i com a tal penso que l'entorn iPhone és molt fàcil de fer servir. Utilitzo moltes aplicacions, però, sobretot, el telèfon em serveix per trucar, enviar missatges i rebre els mails més urgents. En cas que sigui molt urgent, contesto dient simplement que l'he rebut. També són interessants les aplicacions de diaris, o la del temps, que consulto cada matí.
El Facebook el faig servir força perquè serveix per recuperar persones que havies perdut. D'alguna manera, el Facebook serveix per parlar amb les persones del passat, i el Twitter amb les del present o les del futur. De Twitter també en tinc, però el faig servir poc, perquè no tinc temps. A més, Twitter genera un procés de despersonalització: la gent queda per sopar i ni es mira a la cara! Arriba a ser una obsessió! I té un altre problema: la vida és de matisos, i Twitter permet grans titulars, però pocs matisos.
Cada vegada més, miro la tele a la carta i escolto la ràdio a través del podcast. Normalment poso Catalunya Ràdio o Ràdio Nacional, tot i que també escolto emissores de música clàssica, que m'agrada molt.
