DÍGITS I ANDRÒMINES

Realitats paral·leles gràcies als mòbils

Els telèfons mòbils actuals contenen sensors que fan possibles aplicacions i experiències d’ús sorprenents

A més de posar-nos a la butxaca una potència de càlcul i una capacitat per emmagatzemar dades que haurien sigut impensables per a la generació anterior, els telèfons mòbils actuals contenen sensors que fan possibles aplicacions i experiències d’ús sorprenents. Un d’aquests sensors és el giroscopi, que detecta l’orientació del telèfon respecte a cadascun dels tres eixos de l’espai. La seva aplicació primària en el camp dels mòbils són els videojocs: gràcies al giroscopi podem fer servir el telèfon com a volant per conduir un cotxe de competició, inclinant l’aparell cap endavant per aconseguir l’efecte de prémer el pedal de l’accelerador. Però últimament el giroscopi dels mòbils l’estem explotant fins i tot els que no juguem gaire, perquè és l’element central de les aplicacions de realitat virtual (RV).

Aquesta mena de visualitzacions, que proporcionen a l’usuari la sensació d’estar situat al mig d’una escena que pot explorar mirant no només el que té al davant, sinó també als costats, al damunt, a sota o al darrere, són cada vegada més habituals. L’efecte bàsic es pot aconseguir fins i tot en una pantalla d’ordinador desplaçant el ratolí, com a la web d’imatges panoràmiques Photosynth de Microsoft, però és molt més immersiu si es fa servir un visor que ocupa tot el camp de visió amb la imatge i reacciona als moviments del cap.

Fins no fa gaire aquesta tecnologia estava reservada als propietaris de visors especialitzats com les Oculus Rift, que contenen dos monitors -un per a cada ull, per aconseguir també un efecte tridimensional- però actualment es pot gaudir de la realitat virtual en 3D introduint el telèfon en un visor passiu de 100 euros com les Galaxy VR de Samsung. Fins i tot es pot experimentar l’efecte per menys de 20 euros, comprant a la Play Store un visor Cardboard de cartró retallable. Les aplicacions corresponents de Samsung -amb tecnologia d’Oculus- i de Google s’encarreguen de dividir la pantalla en dues meitats i d’enviar a cadascuna la imatge que cal per aconseguir l’efecte de, per exemple, estar dret al mig d’un escenari en ple concert, amb Paul McCartney a l’esquerra i el seu bateria a la dreta, tots dos aparentment a l’abast de la mà.

O bé recórrer els canals de Venècia en una gòndola o veure els carrers de Chicago des del mirador SkyDeck, a 103 pisos d’alçada. I és que el turisme és una de les principals aplicacions de consum de la realitat virtual, que també comença a fer forat en el comerç: al Saló de l’Automòbil de Frankfurt la majoria dels expositors oferien la possibilitat de veure amb un visor de RV els seus cotxes per dins, i aquesta funció no trigarà a arribar als concessionaris, perquè el comprador pugui comparar l’equipament i els acabats de les diferents versions d’un model sense haver de tenir-les físicament a l’abast.

La RV s’està popularitzant a marxes forçades. A YouTube hi ha tot un canal de vídeos rodats en 360 graus -que es poden veure amb alguns navegadors web, però s’aprecien molt millor amb unes Cardboard-, Facebook va comprar Oculus per posar en marxa el seu i el New York Times ha començat a publicar reportatges originals en RV: la primera sèrie seguia nens de diversos llocs del món obligats a desplaçar-se per conflictes bèl·lics i el més recent recollia l’ambient de París després dels atemptats jihadistes. I, sobretot, el diari ha regalat un milió de visors de RV als subscriptors de la seva edició de paper, fet que amplia considerablement l’audiència per a aquesta mena de contingut i n’afavoreix així la producció. A més, cada vegada és més senzill fotografiar i rodar imatges que t’envolten: ja no calen càmeres específiques com la Inmerge de Lytro (a partir de 250.000 euros) o l’ Ozo de Nokia (60.000 euros): amb aplicacions com Cardboard Camera de Google per a Android podeu fer les vostres pròpies fotos panoràmiques -a més de captar el so ambient- dels llocs que visiteu, per veure-les a casa amb el visor de cartró.

Realitat augmentada

L’altre sensor del mòbil que està trobant aplicacions noves és la càmera de fotos. Les imatges que capta poden servir per accedir a contingut extern. El cas més simple són els codis QR que proporcionen informació que complementa l’objecte que tenim al davant, sigui un monument, una peça exposada en un museu o aquesta mateixa pàgina del diari. També poden activar transaccions: els participants en un dinar poden pagar la seva part del compte amb els seus mòbils si la nota que els porta el cambrer inclou un codi de Zapper. I amb l’ aplicació mòbil d’Amazon podem anar a qualsevol botiga, triar el producte que ens agrada, escanejar-ne el codi de barres i veure a l’instant a quin preu el ven el gegant del comerç electrònic... i fins i tot comprar-lo allà mateix, practicant el pervers showrooming, que consisteix a fer servir com a aparador les botigues dels competidors. I en alguns casos no calen codis de cap mena: el traductor visual de Google reconeix el text dels rètols al carrer o la carta dels restaurants i ens en mostra a la pantalla la traducció.

També fan servir la realitat augmentada les aplicacions que mostren a la pantalla del telèfon personatges i objectes tridimensionals sobre el fons de la pàgina d’un llibre interactiu o el tràiler d’una pel·lícula a partir del seu cartell publicitari. Dues de les tecnologies més populars en aquest camp són Vuforia, de Qualcomm, i Aurasma, de HP; a les seves webs en trobareu exemples.

Ara bé, les aplicacions més completes de la realitat augmentada són les que combinen la imatge de la càmera amb les dades de posició que proporciona el GPS i les d’orientació que aporta la brúixola. Amb elles el telèfon no sap només on som, sinó també cap on estem mirant, de manera que pot endevinar el que tenim al davant sense haver d’identificar-ho i oferir-nos informació relacionada: qui és aquell senyor de l’estàtua eqüestre del mig de la plaça; quins pisos de lloguer hi ha en aquella finca tan maca, mostrant en pantalla el nombre d’habitacions, el preu i un enllaç per trucar a la immobiliària (cas de l’aplicació d’ Idealista) o saber a quina distància -i, sobretot, en quina direcció- hi ha l’estació de metro més propera (la de TMB).

Dues aplicacions molt recomanables per experimentar la realitat augmentada són Here City Lens, que aprofita al màxim els sensors dels mòbils Windows Phone mostrant diferents tipus d’informació turística segons en quina posició agafem el telèfon, i Layar, per a iPhone i Android, que disposa de moltíssimes capes descarregables amb informació, sobre, per exemple, gasolineres o caixers automàtics.

Més continguts de