Rebentar un 'off the record' és fàcil si és dels altres

BarcelonaEl diari Abc publica que Irene Montero atribuïa el 9 de març el descens d’assistència a les manifestacions feministes del dia anterior al pànic pel coronavirus. Ho diu a partir d’un vídeo de la ministra d'una entrevista que li van fer a la televisió pública basca. Però s’ha desfermat un debat sobre si aquestes declaracions s’haurien d’haver publicat, tenint en compte que no formaven part de l’entrevista, sinó de la conversa prèvia entre una periodista i la política. "Crec que [la baixada es deu] al coronavirus, però no ho diré... doncs perquè no ho diré", li explicava Montero. És costum que periodistes i polítics, abans o després d’una entrevista, parlin una estona off the record. En aquests minuts s'acostumen a fer valoracions que només són possibles en el benentès que no es poden publicar. Els periodistes de l’Abc segur que no revelarien el contingut d’aquests moments –que no diuen gaire a favor de la separació entre premsa i política, per cert– si es tractés d’una entrevista seva. Que agafin l’off the record fet d'una altra professional i el revelin, aprofitant que aquesta prèvia es va distribuir també a altres canals autonòmics via Forta, és professionalment qüestionable. Per molt que es pugui donar com a argument l’interès informatiu, no deixa de ser rebentar un off the record, com els que ells mateixos accepten i alimenten quan els convé. És l’equivalent de trobar una cartera: o la tornes o te la quedes. Però això et defineix.

Ara bé, admeto que també hi ha una satisfacció íntima amb aquesta filtració accidental. La camaraderia entre reporters i polítics –Montero li diu tia a la periodista, per exemple– té com a conseqüència que la premsa acabi acceptant que el discurs oficial tingui una bretxa respecte a la realitat. Que sigui un constructe. Una part de seducció mútua és inevitable, però no fins a la concupiscència.