GUARDONS

República amb R de ràdio

Ràdio Associació de Catalunya lliura l’edició més reivindicativa dels seus premis

El palmarès ja se sabia, així que la gala d’entrega dels premis Ràdio Associació no fiava el seu èxit a l’emoció de la intriga, sinó a la de la celebració i la germanor d’un sector, el de les ones hertzianes, que -potser pel caràcter confessional del mitjà- traspua familiaritat.

Mònica Terribas i el 'Versió RAC1', premis Ràdio Associació

La festa sempre ha sigut reivindicativa, i enguany hi havia òbvies justificacions per alçar el micro. El primer aplaudiment de la nit, per exemple, va ser per a Antoni Molons, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana, a qui el president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, va presentar com a “cessat pel 155”. No tothom va poder sentir els aplaudiments que se li dedicaven. Fa un any, Jordi Cuixart, la seva dona i el seu fill de setmanes seien a les primeres files. Ahir, el president d’Òmnium només va poder ser-hi present a través d’una carta enviada des de Soto del Real.

“Durant les llargues passejades pel pati del mòdul penso en personatges coneguts que en èpoques difícils ens van fer arribar lluny”, deia la missiva de Cuixart. “Persones amb ambició col·lectiva i de futur, que van anteposar el bé comú al col·lectiu. La ràdio ha estat un fidel aliat en temps convulsos”. Margarit va recordar que, per tenir llibertat, cal veritat, i viceversa. I també que la ràdio és un mitjà que parla de llibertat, igualtat i fraternitat. “República s’escriu amb R de ràdio”.

Les mencions d’honor funcionaven, per acumulació, com a declaració d’intencions dels premis: es van distingir els 30 anys de La nit dels ignorants; els 20 anys de Flaix a Andorra; els 30 anys de Joan Vives com a locutor de Catalunya Música; Josep Gifreu com a gran teòric de l’espai català de la comunicació; Francesc Sánchez com a impulsor de mitjans audiovisuals a les comarques gironines; Isabel Vinaixa, productora encarregada d’organitzar esdeveniments al carrer que acosten la ràdio físicament a l’oient, i també Andrew Marr, corresponsal de la BBC que va deixar en evidència el ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, quan intentava negar la realitat de les càrregues policials de l’1-O.

Jaume Roures recollia premi com a director del documental Las cloacas de Interior. El fundador de Mediapro va ironitzar sobre com a Catalunya rebien pocs premis. Entrant en matèria, va lamentar que les trames ocultes que revelava el documental i afectaven la policia, els mitjans de comunicació i la judicatura ara s’havien desacomplexat. “Allò es fa ara obertament. Es fan informes falsos, els mitjans els donen per veritables i els defensen, i la judicialització ja no la impulsa Manos Limpias, sinó gent com Llarena. Prenem-ne nota: ja no els importa res. I continuem sortint al carrer perquè, si no, les coses no canvien. És una llei històrica. Estem lluitant per la nostra dignitat i el futur dels nostres fills”, va concloure.

La ràdio és equip, i va ser Toni Clapés l’encarregat de recordar-ho amb més convenciment, com a conductor del Versió RAC1, premiat com a millor espai radiofònic. Prop d’una vintena de persones l’acompanyaven: “És gràcies a ells que aconseguim donar cada dia la volta a l’actualitat i buscar-hi el traç humorístic, encara que cada dia costi més”, va explicar. “Jo no faig editorials, no en sé fer: agafo el guió i tiro milles. I és així com la temporada que ve serà ja la número 22 del programa, fent la tarda. Soc un home de sort, a més, perquè ningú no es queixa a la tarda”. El locutor ha cedit el premi a qui considera “el 50% del programa”, el seu muntador musical, Xavi Alujas.

El penúltim premi de la nit va ser per a la cobertura que el conjunt de les emissores catalanes va fer durant la jornada de l’1-O, tant pel referèndum com per la repressió policial.

I Mònica Terribas tancava els lliuraments amb la recepció de l’estatueta a millor professional. “És un vespre de presències i absències. Fa anys vaig aprendre que no s’han de fer gaires plans a la vida: és el present qui t’ensenya a assumir, amb un somriure si pot ser, el desencís”, va explicar la periodista. “Quan surt el sol al matí hem d’explicar els paisatges difícils que ens ha tocat viure”, va lamentar. “Això que fem nosaltres no és un programa de ràdio, és un espai de supervivència en la intempèrie. No busquem lluir-nos, no és un trampolí per acabar fent res. Els mitjans públics d’aquest país no defalliran perquè la justícia i la llibertat es mantinguin per sobre de tot”, va tancar.

Després, mentre començava a buidar-se l’Auditori Once, que havia acollit la gala -i s’havia omplert de gom a gom-, ressonava encara en l’ànim la tornada del popular tema d’Obeses que havia obert l’acte: Ens en sortirem.

Més continguts de