L'anglès no té acadèmia de la llengua -i no els va pas malament- de manera que la norma la van actualitzant institucions com les universitats o els mèdia, amb l'orella finament enganxada a la parla natural. L'agència Associated Press ha modificat el seu llibre d'estil: a partir d'ara, l' e-mail passa a ser l' email , sense guió. Tenint en compte que molts mitjans segueixen aquesta bíblia, és previsible que en pocs anys aquesta forma s'imposi. També ha apostat per escriure junt website , cellphone i smartphone .
En català, l'IEC parla de correu electrònic (sis síl·labes) i adreça electrònica (set). TV3 accepta mail però el limita a l'ús col·loquial. Per sort, em sembla que va perdent força aquella forma d' e-correu frankensteniana, perquè alterava l'ordre de subjecte i adjectiu. I correu-e , tot i ser més coherent, resulta estrany i no ha pres entre gairebé ningú. La meva opció és correu a seques: s'entén que és electrònic, tant si ens referim a l'adreça com a un missatge. I si algú insisteix en la necessitat de distingir-lo del postal, doncs que li posi ell la marca. Ja em veig més d'un purista dient que li ha arribat un p-correu .
