Riscos d’explicar qui som, què fem i on som

Palafrugell“No entenc que us comuniqueu amb correus electrònics. ¿No veieu que els pot llegir tothom?”, li va dir fa unes setmanes George Steiner a Carles Capdevila, quan el director de l’ARA l’entrevistava a Cambridge. Després d’aquella conversa, filòsof i periodista han començat a cartejar-se per correu postal. L’anècdota, relatada ahir al vespre per Capdevila durant el debat Catalunya digital organitzat per l’ARA a Palafrugell, pot inspirar tendresa i fer pensar que Steiner, de 86 anys, ho desconeix tot o quasi tot sobre les noves tecnologies, però després d’escoltar els ponents -Anna Codina, Toni Hermoso, Cristina Ribas i Jordi Iparraguirre-és inevitable concloure que té raó.

De fet, com va apuntar Capdevila davant el centenar de persones que van acudir al teatre del Centre Fraternal, “a la xarxa expliquem voluntàriament qui som, què fem, on mengem i on som”. En aquest sentit, l’enginyer informàtic Jordi Iparraguirre, el català amb més influència a l’ICANN, l’organisme que agrupa els dominis estatals i territorials, va advertir: “L’equilibri basat en la confiança entre els estats i els ciutadans s’ha anat esquerdant i amb les revelacions d’Edward Snowden s’ha accelerat el trencament. El xifratge de les comunicacions esdevindrà cada cop més un punt central del debat”. Segons ell, convé “preparar les administracions, empreses i infraestructures crítiques, també les privades, per al nou paradigma d’atacs, vandalisme o espionatge informàtic”.

El perill de passar per Madrid

Aquesta opinió va ser compartida pel bioinformàtic Toni Hermoso, que va fer aquesta reflexió: “Les nostres dades personals les tenen empreses de països que ara són aliats, però és perillós”. Per aquesta raó, la periodista i consultora Cristina Ribas va assenyalar: “Hem de saber què volem fer i de què ens volem protegir, i invertir-hi els recursos necessaris perquè aquests instruments estiguin a l’abast de tothom”. Sobre això, la bloguera i consultora Anna Codina va remarcar: “Els catalans no podrem garantir la nostra ciberseguretat mentre hàgim de passar per Madrid. Ens calen estructures d’estat”.

Un altre dels temes centrals del debat va ser l’ús del català a la xarxa. “Tenim una comunitat digital potent i amb ganes de fer coses i implicar-se. Potser el que ens falta és creure-hi com a motor de l’economia i que les empreses i els emprenedors catalans apostin pel món digital”, va destacar Codina.

“Si mires l’ús del català a internet estem molt bé. Si mires la innovació o els projectes de referència hem retrocedit respecte a finals dels 90; també és cert que aleshores ser pioner depenia d’individualitats, i sempre n’hem tingut de molt bones”, va subratllar Ribas. “Ara no n’hi ha prou: cal sumar capacitats i marcar-se grans objectius”, va afegir abans de posar l’exemple d’Estònia: “Entre les institucions, les empreses i la universitat van construir un únic model de R+D+I per al sector de les TIC amb resultats espectaculars: gran eficiència i eficàcia en la prestació d’e-serveis ciutadans, estalvi de recursos públics, generació d’ocupació i negocis globals, empreses públiques que exporten innovació a tot el món... Potser podem aprendre del mètode i, sobretot, dels objectius: el més important no és el que fa cadascú sinó el que es pot aconseguir en conjunt”, va sentenciar Ribas.

Vertebrar el país

Per la seva banda, Iparraguirre va incidir en la necessitat de millorar infraestructures i educació. “Cal donar les mateixes oportunitats a tothom i vertebrar millor el país, que les poblacions de muntanya, els llocs poc poblats i els polígons industrials tinguin accés a altes velocitats d’accés a la xarxa fixa i mòbil”, va dir. Per Hermoso, “el repte més gran per al món digital català és garantir la seva sobirania, ja que actualment ens trobem amb un internet més centralitzat i dirigit per menys actors que fa uns anys. És esfereïdor veure com institucions públiques i empreses cedeixen cada cop més els seus actius i, el que és pitjor, els nostres, a empreses foranes pràcticament amb un xec en blanc”.