Rita Marzoa: "El Facebook és com un despatx ambulant"
Tinc un Sony Ericsson, però no en sabria dir el model. El vaig agafar perquè, de tots els que em sortien per zero euros gràcies als punts, era el que m'agradava més estèticament. El faig servir més per enviar SMS que per parlar, i alguna vegada també per fer fotos si no porto càmera, però ja està. No té connexió a internet, però tampoc no la necessito.
Tinc compte al Facebook des de fa bastant temps: de la gent del meu entorn, vaig ser la primera. Hi estic força enganxada, i el faig servir per a tot: per parlar amb amics que són fora, per a temes de feina, per a coses personals... És com un despatx ambulant que em permet amplificar molt el temps, perquè puc fer-hi moltes coses alhora. Al Twitter, en canvi, no m'hi vull posar, perquè em fa més por que una pedregada. Crec que m'hi enganxaria, i no vull.
La ràdio l'escolto per deformació personal i professional. Escolto El matí de Catalunya Ràdio , i al migdia m'agrada molt seguir La competència i La segona hora , de RAC 1. També escolto molts podcasts, especialment d'entrevistes de Catalunya Informació que m'he perdut. I al cotxe poso iCat fm, perquè és el més còmode per conduir. Confesso que a la televisió miro La Riera , i que el dia que me la perdo la descarrego pel 3alacarta. També miro les notícies i algun reportatge que hagi vist anunciat, però en general sóc molt poc consumidora de televisió.
