Rodiezmo en temps de Twitter

Què passa si agafes un senyor que viu de ser diputat des del 1977 (sí, sí: 35 anys d'escó, i espera't) i el confrontes amb la realitat en l'era de Twitter? Doncs que apareix la caricatura. Ahir vam veure la d'Alfonso Guerra, el Ribot . El diputat més veterà del Congrés, amb la seva mentalitat de vella guàrdia, es va plantar a la tradicional festa minera de Rodiezmo: un reducte on els del PSOE encara pretenen fer creure que són d'esquerres. S'hi atrinxeren amb una visió de la política segons la qual el món està endreçat en dos bàndols perfectament delimitats. I no s'imaginen interferències de tercers. Així continuen enganyant impúdicament els miners -als quals haurien de fer entendre que la seva activitat és insostenible i ajudar-los a reclamar una reconversió ben feta del sector, en lloc d'utilitzar-los com a carn de canó- i esperen que tot plegat apugi la moral als seus. Creuen que només els diaris de dretes els criticaran: un aspecte més del joc dels bàndols, que encara els reforça. Doncs, males notícies: ja no són en un terreny de joc dibuixat amb guix en un pati d'escola, on tot està controlat i els papers repartits. La gent n'està tipa i les xarxes ho posen fàcil, de manera que l'escarni és immediat i massiu, per la dreta i per l'esquerra. Rubalcaba, més llest, s'ho devia ensumar i per això es va fer venir un mal d'esquena que li va impedir ser a Rodiezmo. Per alguna cosa mana: que vagin a fer el ridícul Óscar López -aquell noi que durant la campanya es va fer famós perquè va ser incapaç d'enumerar tres motius pels quals s'havia de votar el seu líder- i Guerra, que viu d'això i li és igual (o no se n'adona, tant és). I Rubalcaba va poder mirar-se des del sofà, amb una ampolla d'aigua calenta a l'esquena, aquest tuit: "Quan es va despertar, Alfonso Guerra encara era allà. Augusto Monterroso en el microrelat La Campa de Rodiezmo ".