Rosa Maria Calaf: "Sóc maniàtica i envio SMS abans de trucar"
El meu telèfon mòbil és un Nokia d'aquests prehistòrics, absolutament vintage , que deu tenir com a mínim deu anys. També en tinc un de tàctil, però no m'agrada, i vaig amb aquest perquè l'únic que vull és parlar per telèfon. Truco bastant, encara que prefereixo els missatges, perquè és l'única manera de no molestar, de no interrompre. Amb això sóc molt maniàtica: primer envio un SMS i després, si haig de parlar, parlo. Sí que rebo moltes trucades, entre deu i quinze al dia. Com que sempre estic de viatge, és l'única manera de localitzar-me.
Per tot el que no és parlar o enviar SMS, funciono amb una tauleta, un iPad. Jo no hi entenc gens, de tot això, i ho utilitzo de manera instrumental. No hi disfruto, sinó que ho faig servir per feina. Em va bé pel mail, per navegar per internet i, sobretot, per llegir els diaris. Tampoc faig gaire més.
Tinc molt vici de despertar-me amb la ràdio. Normalment, començo amb la BBC i després ja faig una mica de recorregut. Faig una mica d'escombrada, començant per la SER si sóc a Madrid, i per Catalunya Ràdio i la COM si sóc a Barcelona. Els diaris també són un vici per a mi. Quan era fora, estava subscrita a l' International Herald Tribune , a l' Economist , a l' Express francès i a Le Monde Diplomatique , però ara tot això ho he passat a l'iPad. Tot i això, encara compro molt el diari de paper. Sóc de la vella escola.
