Safareig 'hardcore'

Està de moda. Algunes publicacions digitals paguen als seus periodistes també en funció de les mètriques del negoci: nombre d'usuaris únics, de pàgines vistes, repercussió en xarxes socials, etcètera. Ho fan a Gawker, una federació de blogs sobre la societat pija de Nova York; Forbes, web ultraliberal d'empresa i estil de vida per a milionaris, o Complex, que va d'estil urbà i té per eslògan "Compra. Col·lecciona. Obsessiona't". El seu director explica: "Vull que els caps de la redacció entenguin el negoci i els seus dolors. Si coneixen la totalitat de l'empresa i treballen en la mateixa direcció són més eficaços". Ui sí. Més eficaços per a què, exactament? ¿Per fer informació compromesa o per escriure ressenyes favorables dels productes que es venen a la web? A Forbes paguen una quantitat per cada pàgina vista i deu cops aquesta quantitat per cada visita de retorn; hi ha primes que depenen del nombre de seguidors de Twitter, el volum de diàleg del periodista amb els seus seguidors i els comentaris als seus articles. El cap de la cosa, Lewis D'Vorkin, està segur que així es fomenta que els periodistes conreïn una "audiència lleial". Ui sí. ¿Lleial a qui, al periodista o a Forbes? Si el periodista marxa, ¿s'endú l'audiència al darrere, com un flautista d'Hamelin digital? A Gawker uns monitors mostren a tothom la classificació de pàgines més vistes i les peces més virals. Cobrir els objectius de trànsit d'usuaris suposa per al periodista fins a un 20% més de salari. Imagina't les barbaritats que poden arribar a fer per viralitzar un article. Per això, Gawker no és gaire conegut pel seu respecte per la gent sinó pel que en podríem dir safareig hardcore . D'altra banda, només cal repassar les llistes de més llegits de la web. Fa por, oi? Espero que la idea de pagar segons les mètriques es refini. Amb un Gawker ja n'hi ha prou.

Més continguts de