Sánchez guanya la batalla de les banderes

BarcelonaQuan els equips de protocol de dues parts pacten una escenografia determinada, i aquesta posada en escena es converteix en la imatge icònica del dia, és que comunicativament ha estat molt eficaç. De vegades, la imatge triomfa perquè és polèmica i provoca burles (com la bandera d'Espanya gegant que va exhibir Pedro Sánchez el juny de 2015); de vegades, com va passar dilluns amb les 24 banderes espanyoles i madrilenyes, perquè dona peu a interpretacions oposades. L'escenografia de la trobada entre el president del govern espanyol i la presidenta madrilenya recordava les trobades bilaterals àrabo-israelianes, en què la profusió de banderes busca el reconeixement de l'altre; els grans actes protocol·laris francesos, on la tricolor encarna els valors de la República; o les compareixences de Trump, que ha fet apropiació indeguda de l'ensenya de les barres i estrelles.

Qui guanya o què simbolitzen les banderes en el cas de la trobada Sánchez-Ayuso? Per a mi no hi ha dubte que és una victòria del president espanyol, que després de carregar amb tota la responsabilitat de la gestió de la pandèmia durant l'estat d'alarma, ara gaudeix en el paper de salvador d'autonomies que naufraguen, i més quan aquesta autonomia és la madrilenya i està governada pel PP i Cs amb el suport extern de Vox. La fotografia d'ahir és una humiliació en tota regla d'Isabel Díaz Ayuso, que s'ha vist incapaç de controlar el virus i ha de demanar ajuda al govern socialcomunista que tant odien els seus votants cayetanos. D'aquí la bilis que segrega l'editorial d'El Mundo: "Només un ciutadà desmemoriat es pot empassar aquesta propaganda maniquea, quan el cert és que Sánchez va fracassar en la prevenció de la primera onada".