Sauca, el nostre home a Madrid
És urgent i peremptori que es creï el Baromètre de la Indignació, un organisme que estudiaria a consciència, analitzaria i trauria conclusions dels enuigs i irritacions periòdiques de la societat catalana. Just la setmana passada, el proposat Baròmetre de la Indignació ens hauria comentat amb gràfics i unes conclusions aclaridores els atacs de despit, la ràbia i els ploricons que van afectar tants i tants catalans -rima, entesos, però que no els agrada Sagarra?-. Tot aquest enrenou només perquè el periodista Sergio Sauca de TVE, durant la retransmissió de l'últim Barça-Madrid, va fer patents les seves simpaties per l'equip blanc-i-blanc, que és el Madrid. Per això, tota aquesta indignació? Déu meu i l'àngel bo, com ens hem de veure (que traduït en castellà, i ho brindo a La Vanguardia per si mai els fes falta, seria " ¿Dónde vas Alfonso XII, dónde vas triste de ti? ").
Entre les moltes frases partidistes de Sauca que ara no apunto per falta d'espai i vigor, la que més vaig aplaudir és la que va radiar en temps de descompte: " Dos minutos tiene el Real Madrid para conseguir dos goles ", que és com demanar " Que venga Santiago con su caballo blanco y cierre el Camp Nou ". És ben comprensible que es queixin amargament tots els que porten, al vidre posterior del cotxe, l'adhesiu "Sóc espanyol, Déu n'hi doret!" i que a casa tenen, a la taula del menjador, aquell hule amb el mapa de les províncies estampat. Però que ho critiquin furiosos independentistes, sobiranistes i referendumistes declarats és absurd i contradictori, ja que Sauca els dóna la raó en considerar que el Barça no és ben bé espanyol. A mi fins i tot em va semblar massa tebi, hauria agraït que en algun moment l'home cridés " ¡Madrid, el león de Castilla! " i també " ¡Yo no envié a mi equipo a luchar contra los elementos! ". En comptes d'esbroncar-lo, a Sauca li haurien d'aixecar un monument al Fossar de les Moreres.
