Sèries 'spin-off' a prova d'expectatives

'Better call Saul', que torna avui a Movistar+, ha superat les comparacions amb 'Breaking bad'

Una bona sèrie pot ser el germen d’una altra bona ficció. Els 'spin-off' –nom tècnic amb què es coneixen les sèries que agafen elements d’una altra per crear un nou univers– neixen amb l’estigma d’haver de superar o igualar, ja sigui en qualitat o en xifres d’audiència, la seva predecessora. Aquest va ser el cas de 'Better call Saul', sorgida de 'Breaking bad' i que avui estrena la quarta temporada a Movistar+.

Tot i que 'Better call Saul' no ha arribat a les quotes de seguiment i culte de la sèrie protagonitzada per Bryan Cranston, sí que ha estat ben rebuda per la crítica. És una fixa en les nominacions dels Globus d’Or i els Emmy, malgrat que aquest any no podia ser candidata als premis de l’Acadèmia perquè ha estrenat la nova entrega a l’agost en lloc de fer-ho a l’abril. Bob Odenkirk, que interpreta el personatge Jimmy McGill, que acabarà mutant en Saul Goodman, sempre forma part de la terna d’aspirants a endur-se els premis de millor interpretació masculina de l’any; una situació similar a la que viu Jonathan Banks, nominat com a millor actor secundari en quatre ocasions (una per 'Breaking bad' i tres per 'Better call Saul').

Tot i les inevitables comparacions, el nou projecte de Vince Gilligan ha aconseguit sobreviure i trobar el seu propi públic. Abans de 'Better call Saul', altres sèries van aconseguir matar el pare i reivindicar-se com un producte amb identitat pròpia.

‘Frasier’

El psiquiatre que va deixar enrere el bar de ‘Cheers’ 

Frasier Crane (Kelsey Grammer) era un dels clients habituals de 'Cheers'. El psiquiatre va aparèixer per primera vegada a la comèdia de la NBC durant la tercera temporada, com un interès amorós de la Diane (Shelley Long). Després que la cambrera el plantés a l’altar, en la quarta temporada, es convertia en assidu al bar i s’acabava casant amb la Lilith, amb qui té un fill el Frederick. Un cop tancada 'Cheers', Frasier Crane es va guanyar la seva pròpia sèrie, en la qual el psiquiatre, ara divorciat, es traslladava de Boston a Seattle.

Durant el rodatge de 'Cheers', Grammer va arribar a un acord amb els productors de la 'sitcom' per fer una nova sèrie que, en un principi, no havia de reprendre el personatge de Crane. Va ser l’estudi, Paramount Television, qui va suggerir donar-li més vida al psiquiatre, una opció que els productors van acceptar després d’assegurar-se que el nou projecte s’ambientaria en una altra ciutat per evitar comparacions. 'Cheers' i 'Frasier' van tenir el mateix nombre de temporades –11–, però la segona va superar la primera en premis: la comèdia de Grammer va rebre 37 Emmys, mentre que la de Ted Danson es va quedar en 28. L'estatus de sèrie mítica de 'Frasier' ha provocat que Grammer estigui intentant posar en marxa una continuació de la comèdia. 

‘The good fight’

Diane Lockhart agafa el relleu d’Alicia Florrick sense por

Amb 'The good wife' (CBS), el matrimoni format per Michelle i Robert King van aportar a l’escenari serièfil un dels personatges femenins més ben escrits de l'última dècada televisiva, Alicia Florrick (Julianna Margulies). Semblava que sense ella el microcosmos creat pels King no podia sobreviure, però amb 'The good fight' han contradit els més crítics.

Part del seu èxit és haver confiat en un dels personatges més icònics de la sèrie mare, Diane Lockhart (Christine Baranski), com a motor de la nova producció i seguir apostant per trames que miren molt de prop l’actualitat nord-americana. A banda de Lockhart, la sèrie també recupera alguns dels millors personatges secundaris de 'The good wife', com Lucca Quinn (Cush Jumbo) o Marissa Gold (Sarah Jane Steele).

‘Aída’

Un personatge per a la història de la televisió

'Siete vidas' és una de les comèdies més celebrades de la ficció espanyola i va servir per acabar de fer famosos actors com Javier Cámara o Paz Vega. Passades tretze temporades, la sèrie va decidir plegar veles. Abans, però, va deixar en herència una nova comèdia: 'Aída', protagonitzada per la dona de fer feines de la Sole i el seu fill Paco i del bar Casi-ke No. El personatge de Carmen Machi i tota la seva família es van convertir en la gallina dels ous d’or de Telecinco, i la sèrie va durar en antena 10 temporades. Machi va deixar la sèrie durant la sisena entrega i, tot i així, la comèdia va continuar obtenint bones dades d’audiència.

‘Fear the walking dead’

A la recerca dels orígens de l’apocalipsi zombi

Els seguidors de 'The walking dead' han pogut seguir alimentant la seva fam zombi amb 'Fear the walking dead', una sèrie que explora com es va gestar el món dominat per morts vivents. La sèrie es va començar a emetre el 2015, quan la ficció mare ja anava per la sisena temporada. Amb l’emissió del seu episodi pilot, l’agost del 2015, la sèrie va obtenir una xifra d’audiència rècord per a una estrena a la televisió per cable: 10,1 milions d’espectadors. Només 'Joc de trons', amb l’emissió del primer episodi de la setena temporada, el va poder igualar.

‘Melrose place’

Una ‘Sensación de vivir’ per a una generació més adulta

Si hi ha dues telenovel·les juvenils que van marcar la dècada dels 90, aquestes són 'Sensación de vivir' i 'Melrose place'. Totes dues eren obra del mateix creador, Darren Star, i compartien escenari, la Califòrnia més adinerada. Estrenada el 1992, dos anys després de l’inici de 'Sensación de vivir', 'Melrose place' volia repetir la formula de l’èxit de la primera, però aquest cop dirigint-se a un públic més adult. Per fer la transició de l’una a l’altra van utilitzar el personatge del Jake (Grant Show), que era esporàdic a la sèrie de Brenda i Brandon però que a la nova producció era protagonista.

Més continguts de