SÈRIES PER SORPRESA

Quan ‘Seinfeld’ va penjar d’un fil

“Irritant”, “confusa” i “avorrida” són alguns dels adjectius que li van dedicar els espectadors a la sèrie de Jerry Seinfeld en l’avaluació del pilot. Nou anys després, 76,3 milions de nord-americans se n’acomiadaven.

Va durar nou temporades i avui en dia encara és considerada una de les comèdies més revolucionàries de la televisió. 'Seinfeld', el relat ficcionat del dia a dia del comediant Jerry Seinfeld, va demostrar que les 'sitcoms' podien ser provocadores i va catapultar a la fama els seus protagonistes. El 14 de maig de 1998, 76,3 milions d’espectadors nord-americans es van plantar davant del televisor per veure l’últim episodi: una xifra espectacular si es té en compte que en l’emissió de prova del pilot va ser qualificada d’“irritant”, “confusa” i “avorrida”.

L’any 1988, Jerry Seinfeld i Larry David, dos comediants nascuts a Brooklyn i forjats en l’'stand-up', parien la idea de fer una comèdia que tractés sobre temes quotidians, i a vegades absurds, que no solien tenir espai a la televisió. Per insistència del mànager del primer van presentar la sèrie a la NBC, que els va donar llum verda per desenvolupar un episodi pilot. La parella d’amics va arribar a la conclusió que els protagonistes havien de ser Seinfeld mateix i una versió ficcionada de David que es diria George Costanza (Jason Alexander). El tercer vèrtex del triangle protagonista seria un veí estrafolari interpretat per Michael Richards pel qual van utilitzar com a inspiració el comediant Kenny Kramer, que era veí de David.

Amb aquest esquema es va rodar un pilot que duia per títol 'The Seinfeld Chronicles' i que, com era habitual, va passar una primera prova entre 400 llars seleccionades per la NBC. Després de veure l’episodi, els espectadors emetien el seu veredicte, que podia condicionar la vida de la sèrie, com va passar en el cas de Seinfeld. “En la història dels informes de pilots, Seinfeld ha de ser un dels pitjors de tots els temps. El tenia a la meva taula i deia «avalució general: dèbil»”, va explicar fa uns anys Warren Littlefield, expresident d’entreteniment de la NBC.

Una sèrie "massa jueva"

Els detalls de l’informe no es van fer públics fins l’any 2014 en un article sobre el 25è aniversari de la sèrie publicat pel periodista Stephen Battaglio a 'TV Guide'. Entre les perles que incloïa l’informe, s’assenyalava que no hi havia cap segment d’audiència que es mostrés ansiós per continuar veient la comèdia. “Cap dels personatges secundaris ha agradat i els espectadors senten que el Jerry necessita un repartiment millor”, deia l’informe en un altre punt. Segons Preston Bekcman, que llavors era responsable del departament de recerca de la NBC, la mala recepció de la comèdia es va deure al fet que era “una sèrie diferent”. “Ningú havia vist res semblant”, assegura Beckman, que ha reconegut que no és habitual que sèries que obtenen mals resultats en les seves proves s’acabin convertint en grans èxits, com va passar amb 'Seinfeld'.

La comèdia no només es va enfrontar al rebuig dels primers espectadors, sinó també amb el del president de la NBC, Brandon Tartikoff. Després de veure el primer episodi, li va semblar que la sèrie era “massa Nova York, massa jueva”, tot i que ell era un jueu nascut a Nova York.

“Va ser com si ens clavessin un punyal al cor. Ens feia por continuar endavant amb un projecte que havia sigut rebutjat tan clarament”, recordava Littlefield sobre la reacció al pilot emès el juliol de 1989. La sèrie va quedar en suspens i fins gairebé un any després la NBC no es va decidir a encarregar-ne més capítols. Van demanar-ne quatre, una xifra que converteix la primera temporada de 'Seinfeld' en una de les més curtes de la història de la televisió.

Julia Louis-Dreyfus en escena

Quan els executius van encarregar els següents episodis ho van fer amb algunes condicions, i una era canviar l’únic personatge femení que, teòricament, havia de ser fix.

Tot i ser una sèrie eminentment masculina, en l’episodi pilot hi havia una dona, la Claire (Lee Garlington), la cambrera del Pete’s Luncheonette, el diner on el Jerry i el George es reuneixen per parlar de les seves coses. En els títols de crèdit d’aquell episodi, Garlington apareix com a part del repartiment fix, però en els capítols posteriors va desaparèixer. El perquè de la seva absència mai s’ha explicat i ha sigut objecte de moltes llegendes urbanes, com que des de la cadena es va demanar un personatge amb més 'sex appeal' . Fos quin fos el motiu, la quota femenina la va acabar ocupant Elaine Benes, el personatge interpretat per Louis-Dreyfus inspirat en una exnòvia de Larry David.

Després d’aquest canvi, la resta és història. 'Seinfeld' és junt amb 'Friends' una de les sèries més rendibles de la història de la televisió i un exemple que a vegades les primeres impressions no són les bones. De fet, quan Seinfeld i David van tenir accés a l’informe de l’episodi pilot van decidir penjar-lo en un lloc especial, al lavabo. “Vam pensar que si algú havia d’anar el lavabo, l’havia de veure. S’escau amb el moment”, ha explicat Seinfeld.

Més continguts de