Sèries per a la 'nova normalitat'

El món de la ficció està ple de títols que expliquen com és la vida després que tot canviï

La televisió ha explorat abastament el trauma i la seva recuperació, amb graus d’optimisme divers: des de comèdies que se centren en les vicissituds mundanes del que fugaçment vam anomenar nova normalitat fins a l’impacte radical que comporta haver de navegar en una situació postapocalíptica. Aquestes són algunes de les sèries que s’han centrat en el dia després.

Unbreakable Kimmy Schmidt (Netflix, 2015-2019)

A la superfície, aquesta sitcom explicava les aventures lleugeres d’una jove de camp que intenta sobreviure a la gran ciutat de Nova York. Però el fet que la sèrie arrenqués després que el personatge central hagués passat 15 anys segrestada per una secta, en un soterrani, convertia la sèrie en una exploració de la resiliència – unbreakable vol dir irrompible– i en una reivindicació de la innocència primigènia (un tret que tots els secundaris compartien amb la protagonista). Creada per Tina Fey i Robert Carlock per a Netflix.

After Life (Netflix 2019- )

L’ateu militant Ricky Gervais s’enfronta a la pregunta existencial: "Quin sentit té seguir vivint quan n’has perdut les ganes?". L’element traumàtic, en aquest cas, és la mort de la seva dona. I el clau roent que el manté aferrat a la vida, en contra del seu instint primari, és un gos que cal seguir alimentant ja que no ha après a obrir ell sol les llaunes de menjar. Tot i que està farcida d’humor negre, la sèrie es mou entre la riallada i la llagrimeta, i acaba resultant un cant a la vida commovedor. After Life es fa seva, explícitament, la reflexió del poeta Robert Frost quan va dir que tot el que havia après sobre la vida es podia resumir en una paraula: continua.

Les Revenants (Canal+, 2012-2015)

Al poble d’Annecy, tot canvia el dia en què una sèrie de personatges tornen d’entre els morts, desorientats i disposats a reprendre la seva vida normal, tot i que han estat absents (cadascú un nombre d’anys diferent, però tots sense envellir des que van traspassar). Els zombis d’aquesta sèrie no van amb els braços estesos reclamant la seva ració de meninges, sinó que proven de reconstruir un món que els va abandonar, en direcció al futur, sense comptar amb ells. I, alhora, entre els qui els van sobreviure no tots estan disposats a tirar unes quantes caselles enrere.

The Changes (BBC, 1975)

La BBC va oferir aquesta peculiar sèrie infantil als 70, que adaptava una trilogia de novel·les de ciència-ficció de Peter Dickinson. Tota la maquinària i tecnologia comença a emetre un soroll infernal que canvia les regles del joc. La població ha destruït totes les màquines i ha tornat a una era preindustrial en què es persegueix aquells que intenten aproximar-se als ginys mecànics. La nova normalitat, en aquest cas, es narra a través de la mirada d’una adolescent (interpretada per Victoria Williams), que intenta reunir-se amb els seus pares i treure l’entrellat sobre què ha passat.

The Tribe (Channel 5, 1999-2003)

Una sèrie de culte orientada als adolescents en la qual s’aprofita el recurs narratiu d’ El senyor de les mosques: tots els adults han mort, com a resultat d’un estrany virus (!), així que els joves supervivents tenen tabula rasa per refundar la societat amb les seves noves normes. Però els instints humans garanteixen una bona dosi de conflictes i una anarquia generalitzada, a banda d’enfrontaments amb tribus rivals. La sèrie es va filmar a Wellington, Nova Zelanda, i després de 260 episodis va derivar en la seqüela The new tomorrow.

Arrested development (Fox/Netflix, 2003-2019)

La premissa d’una família adinerada que ha de reajustar-se a un pressupost molt més magre és un clàssic de la televisió, amb exemples com Schitt’s Creek o Broke. Però la joia de la corona d’aquest subgènere és Arrested development, una sèrie d’humor surrealista que mostra com a casa del pobre, l’alegria dura poc. Quan el patriarca revela ser un estafador, comencen els problemes. I la cola que manté la família unida s’aigualeix per moments. Com acostuma a passar, enmig d’una colla de personatges extrems, n’hi ha un de (diguem-ne) normal que intenta controlar el caos. Espòiler: no se’n surt, davant dels respectius egoismes personals.

Jericho (CBS, 2006-2008)

Una sèrie d’explosions nuclears als Estats Units fa que la petita ciutat de Jericho, a Kansas, quedi aïllada. Al principi, la sèrie se centra en com els habitants del municipi intenten refer les seves vides després del desastre. Més endavant, es trenca l’aïllament i comencen a poder interactuar amb els residents d’un poble veí. Tornen els temps de l’intercanvi, en una societat que s’ha quedat sense electrònica a causa de la radiació. La identitat, la comunitat, l’ordre públic i l’escassedat de recursos són alguns dels temes que explora aquesta sèrie postapocalíptica.

Terra Nova (Fox, 2011)

Steven Spielberg no va tenir massa sort amb aquest projecte que produïa per a la Fox, i que només va tenir una temporada. En tot cas, queda com a exemple de sèrie sobre refundar la societat. La particularitat, però, és que el mecanisme que ho permet fer no és marxar a un altre planeta, o destruir la Terra, sinó viatjar en el temps uns 85 milions d’anys, a l’era cretàcia, per intentar fer les coses diferents i no arribar a l’extrem que ha motivat tant desesperat viatge: una superpoblació desaforada que ha convertit la vida en opressiva a mitjans del segle XXII.