Sèries i sexe, les dones també follen

Després d’anys ignorant-lo, la ficció televisiva comença a posar en primer pla el desig femení

Abans que el Satisfayer capgirés el nostre món, el vibrador conillet era l’estrella de la vida sexual de moltes dones. El seu èxit estava íntimament lligat a Sexe a Nova York (HBO), una sèrie que potser no aprovaria un test de feminisme gaire estricte però que sí que compta amb l’honor de ser una de les primeres ficcions televisives en què les dones parlaven sense embuts del desig. La Charlotte, la Carrie, la Samantha i la Miranda vivien la seva sexualitat amb naturalitat: eren quatre dones joves, atractives i que sí, follaven i es masturbaven. No eren les primers dones que ho feien en una sèrie, però sí les primeres que en parlaven sense els constrenyiments dels tabús, tot i que al final seguissin atrapades en la teranyina del mite de l’amor romàntic.

Si les dones de Sexe a Nova York encaixaven en els motlles de la normativitat física, la seva successora natural, Lena Dunham, els feia miques. La creadora i protagonista de Girls -també protagonitzada per quatre amigues- va canviar les regles del joc amb la Hannah, una noia amb un cos que s’allunyava de la perfecció del de Sarah Jessica Parker i les seves col·legues. Això, però, no va frenar Dunham d’aparèixer despullada en pantalla en nombroses ocasions i mostrar relacions sexuals en què el realisme intentava ser la norma bàsica. Durant les sis temporades que va durar la sèrie, les trobades sexuals que va mostrar estaven lluny de ser ideals: estaven plenes d’estranyesa i, en molts casos, servien per posar damunt la taula què és normal i què no quan parlem de sexe. Una de les crítiques recurrents de la sèrie és que, malgrat ser venuda amb l’etiqueta de feminista, mostrava relacions sexuals que quedaven lluny de ser empoderadores per a les dones. La professora de la Roger Williams University Laura d’Amore assegura en el seu llibre Smart chicks on screen que Girls “retratava com, fins i tot en una cultura postfeminista, les dones mil·lennials encara tenen certs tabús respecte a com ser directes i articular les seves necessitats sexuals”. Moltes de les escenes sexuals que mostra Girls són tan descoratjadores que semblen més un avís per a navegants -“Això és amb el que ens trobem”- que no pas una apologia.

Sèries que no jutgen

Un dels motius pels quals el desig femení ha sigut invisibilitzat a la televisió és perquè les dones eren inexistents als equips de guionistes. L’aparició d’una nova fornada de creadores ha obert les portes a una representació més fidedigna i agosarada de la sexualitat femenina. És el que va passar amb Fleabag (Amazon), la multipremiada sèrie creada i protagonitzada per Phoebe Waller-Bridge. El seu personatge és una dona descarada, que sempre diu el més inconvenient i que durant bona part de la seva vida ha utilitzat el sarcasme i el sexe per apaivagar la tristesa que l’acompanya. La primera escena d’aquesta dramèdia és una declaració: ella al llit masturbant-se mentre veu un discurs de Barack Obama en el seu portàtil. El toc de gràcia ve al final, quan una presència s’aixeca i descobrim que el seu nòvio portava tota l’estona dormint al seu costat. Waller-Bridge considera que hi ha un cert atractiu en el xocque suposa veure una dona expressar els seus desitjos sexuals d’una manera tan franca. Una de les claus de la sèrie és que Waller-Bridge mai jutja el personatge per la seva voracitat sexual o per ser ella la que pren la iniciativa. “Quan escrivia Fleabag vaig sentir que no existia el que anomenem com a putot i vaig decidir eliminar-ho de l’equació”, assegurava en una entrevista al Guardian.

El sexe més enllà dels 40

L’equació sexe i sèries sol relacionar-se amb joventut, especialment en el cas de les dones. Si el personatge té més de 40 anys amb tota probabilitat s’obviarà la seva vida sexual i se la reduirà a un únic paper, moltes vegades el de mare. La resposta a aquest tòpic és La señora Fletcher, sèrie de la HBO que explica la història de l’Eve (Kathryn Hahn), una dona que després d’anys dedicant-se al seu fill -ara a la universitat- comença a explorar la seva sexualitat. El viatge de l’Eve per redescobrir-se com a dona que desitja és una exploració que la porta des del consum de porno lèsbic fins a la posada en pràctica de fantasies silenciades.

En la mateixa franja d’edat de l’Eve hi ha la Jean (Gillian Anderson) a Sex education, que viu plenament la seva sexualitat i que, des de la seva posició de sexòloga, intenta parlar-ne amb normalitat amb el seu fill, l’Otis (Asa Butterfield). La sèrie de Netflix posa damunt la taula la falta d’educació sexual a les escoles i mostra una nova generació de dones que, tot i que encara tenen vergonya de preguntar, intenten viure la seva sexualitat escapant-se tan lluny com poden dels patrons patriarcals.

Tot i l’obertura de les sèries a mostrar el desig femení i dones sexualment actives, queden assignatures pendents. Després de treure de la foscor la masturbació femenina, encara és l’hora de mostrar relacions més enllà de la penetració.

La revolució del plaer