Els anuncis de prostitució als diaris poden tenir els dies comptats. Així ho espera l'executiu Zapatero, que ja està mantenint trobades amb els diferents grups polítics per determinar com articular-ne la prohibició, segons va confirmar a aquest diari una portaveu del ministeri de Sanitat, Igualtat i Política Social: "L'eliminació d'aquests anuncis està decidida; el que s'ha de treballar ara és com hem de fer-ho". Davant d'aquest setge, la posició de la premsa està dividida. Una part dels diaris combreguen amb la mesura -i, de fet, no publica aquesta mena d'anuncis- mentre que un altre sector, en canvi, ho considera una ingerència del govern espanyol.
Hi ha en joc vora 40 milions d'euros en pressupost publicitari, segons va calcular la comissió parlamentària que ha estudiat el tema a partir dels quatre principals rotatius d'abast estatal. Aquell estudi assenyalava el diari El País , amb 702 anuncis diaris i 5 milions anuals de recaptació, com a capçalera amb més presència d'aquesta tipologia publicitària. Els parlamentaris calculaven que El Mundo era segon, amb 672 insercions diàries, mentre que l' ABC , ja a més distància, se situava tercer amb 225 anuncis per dia. Finalment, La Razón comptava amb 91 anuncis de mitjana (però aquest diari els ha deixat de publicar, després d'haver arribat a un acord amb la capçalera catòlica L'osservatore Romano) . El diari Público ha fet bandera del fet de no incloure a les seves pàgines aquesta mena de publicitat. I el gratuït 20 minutos també va ser dels primers que es va desmarcar de la tendència general a incloure'n.
Pel que fa als diaris generalistes amb seu a Catalunya, tant La Vanguardia com El Periódico i El Punt publiquen anuncis de contactes, mentre que l' Avui i l'ARA no ho fan.
Els editors, dividits
Tot i aquesta divisió entre partidaris i detractors, la principal patronal del sector -l'Associació Editora de Diaris Espanyols (AEDE)- ha rebutjat amb duresa la prohibició. El principal motiu esgrimit pel govern espanyol és que els anuncis de prostitució poden emparar xarxes d'explotació sexual. "Els editors estan en contra del proxenetisme i el condemnen enèrgicament", explicava l'entitat en un comunicat, emès l'11 de maig. "Tots els anunciants de contactes han d'identificar-se sempre, la qual cosa té importància en un sector caracteritzat per l'opacitat i ha permès en el passat actuar contra els proxenetes". Per a l'AEDE, "la desaparició d'anuncis de contacte a la premsa escrita els situaria, amb tota probabilitat, segons la majoria d'experts, a internet, on l'anonimat és molt superior".
De fet, alguns diaris ja han començat a preparar ells també aquesta migració a la xarxa, davant de l'amenaça de la prohibició. És el cas, per exemple, d' El Periódico , que anuncia a les seves pàgines el portal d'internet "Contactosyrelax.com", que està registrat a nom de Zeta Digital, SL, una de les filials del grup.
L'AEDE qualifica, en tot cas, de "cortina de fum" el fet de "reduir el problema de la prostitució a si s'han de prohibir o no els anuncis de contactes" i reclama un debat en profunditat sobre l'assumpte. Recorda també que aquesta activitat mou al conjunt de l'Estat uns 18.000 milions d'euros i afecta 400.000 prostitutes.
Però els clams dels editors no han deturat la maquinària jurídica. El Consell d'Estat ja s'ha pronunciat a favor de les mesures regulatòries restrictives. En concret, l'organisme "considera plausible prohibir o si més no limitar severament, els anuncis de prostitució a la premsa". El Consell d'Estat avaluava l'intent d'autoregular el tema emprès des del sector com a "insuficient i erm". I indicava, en tot cas, que la fórmula jurídica no havia de ser la penalització sinó la promulgació d'una llei, sense que no calgui que tingui el rang d'orgànica. L'organisme assenyalava que, al marge d'això, també es podria esgrimir la llei general de publicitat, ja en vigor, per actuar contra un nombre significatiu d'aquests anuncis que, al seu parer, denigren la dignitat de les persones.
El Consell d'Estat aprofitava el seu dictamen per llançar una altra recomanació fora de l'àmbit de la premsa: la d'estendre la prohibició dels anuncis de prostitució a totes les franges horàries, en una mesura que apunta directament a determinats programes de matinada.
La situació europea
França té una política dura contra els anuncis de prostitució, ja que els va prohibir el 2003, amb penes associades que arriben als tres anys de presó i el milió d'euros. Sí que es permeten anuncis entre particulars, però amb mecanismes de control per evitar que les xarxes d'explotació instrumentalitzin la premsa.
El Regne Unit trasllada la pressió al mateix mitjà, que esdevé responsable de no publicar anuncis rere els quals hi hagi proxenetisme. El novembre del 2010, fins a 170 directors de diaris britànics van rebre una carta de Scotland Yard on se'ls comunicava aquesta mesura.
A Alemanya la regulació és més tova i es produeix un tall entre la premsa de qualitat, que no publica anuncis de contactes, i la sensacionalista, que sí que ho fa.
A Itàlia també estan permesos i la majoria de diaris els inclou, tot i que fa uns mesos es va obrir el debat legal sobre si els mitjans havien de seguir donant cobertura a una activitat que és difícil comprovar si es desenvolupa a partir de la lliure voluntat. El diari d'esquerres L'Unità ha estat qui els ha combatut amb més força.
